Capgròs
I el dia de Sant Simó l’stm CN Mataró ho va tornar a fer. Dues setmanes després de guanyar-li la Supercopa al seu rival íntim i de sempre, el Sabadell i de fer-ho a més a la seva piscina de Can Llong, les dones que entrena Dani Ballart van ser volgudament reincidents i van tornar a fer saltar la banca, aquest cop en semifinals de Copa Catalunya i per la mínima: 12-13. Segon ‘maracanazo’ seguit. Els temps estan canviant, que deia Dylan.
Tornar-se a trobar amb el Sabadell era tot un repte per un stm CN Mataró que va intractable a la lliga i que ja pensa en el repte europeu. L’equip sabia que ni elles ni les vallesanes se n’anirien per les branques de considerar la competició catalana un títol menor, per més que no sigui dels principals. I a Can Llong es va veure de bones a primeres que dos equips que es coneixen, s’estudien, es respecten i es moren de ganes de guanyar sempre.
Astrapool Sabadell i stm CN Mataró van mantenir la pràctica equitat que ara tenen de nivell durant tot el partit, amb avantatges mínims sempre de la banda maresmenca. Poc a poc, fins arribar al darrer quart. En el tercer parcial les sabadellenques havien premut l’accelerador i el partit semblava encaminat a un empat fins que en la darrera acció del matx, amb Clara Cambray infiltrada dins de segona boia, el cos més menut de la piscina es va fer gegant, de primeres, cap a dins. Toc de bocina. Final del partit i l’stm camí de la final de Copa Catalunya. Les espera el Terrassa. Pot ser el segon títol de l’any.
El postrer va ser l’únic gol de Cambray que va culminar un treball coral molt consistent en el que l’apartat golejador va anar sobretot a càrrec dels dos grans fitxatges d’aquest any. Quin ull clínic el CN Mataró amb Simone Van de Kraats i Bella Makoch, cinc i quatre gols respectivament. Dos de Sevenich i un de la que sempre hi és (Anni Espar) van arrodonir els 13 gols finals. Un 12-13 de final taquicàrdic. La segona gran campanada d’un octubre immaculat per l’stm CN Mataró.
Comentaris