Capgròs
Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Rut Costa Fornaguera. La ciutat on actualment visc és Dallas, a Texas (Estats Units). Treballo com a mestra de Primària -concretament a Kindergarten, que correspon a P-5- dins el programa Professors Visitants del Ministeri d’Educació i Ciència.
Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vaig marxar a finals de juliol d’aquest any perquè el curs escolar va començar a l’agost. La raó principal per marxar va ser la precarietat i la incertesa de la feina com a interina a Catalunya.
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
De moment no he pres una decisió. Tinc l’oportunitat de continuar aquesta feina durant tres anys, fet que em dóna marge per viatjar, conèixer i aprofundir en la cultura americana. De moment, però, només penso en el present i no a llarg termini.
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Hi ha molts contrastos i molt diversos. En primer lloc, laborals. L’horari lectiu és molt ampli: de les vuit del matí a dos quarts de cinc de la tarda. A la meva escola no hi ha temps d’esbarjo, o sigui que els nens i nenes no surten al pati. Quant al desenvolupament de les classes, el ritme de treball és constant i els aspectes més importants són la instrucció i el control de la classe. Per tal d’assegurar aquests dos darrers aspectes, hi ha dotze observacions formals per curs a cada classe, més una observació de 45 minuts.
En segon lloc, culturals. A l’escola, cada matí es reciten el “Pledge of Allegiance” i el “Pledge to Texas”, és a dir, els juraments a la bandera d’Estats Units i a l’estat de Texas, respectivament. Un altre contrast cultural és que no hi ha l’hàbit de passejar a peu perquè per anar a qualsevol lloc es necessita el cotxe.
Finalment, altres contrastos són que el sentiment religiós està molt arrelat i és comú que la gent vagi a missa el diumenge, i que el menjar és molt picant.
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
M’ha sorprès que has de preguntar molt per saber les coses. Que moltes coses es donen per sabudes i que t’has d’espavilar molt per no perdre el tren. També m’ha sorprès que Dallas té molt trànsit i, en conseqüència, moltes cues. Tot i això, hi ha força respecte i s’utilitza poc la botzina. A més, es condueix molt ràpid.
Què trobes més a faltar de Mataró?
Trobo a faltar la família, l’àvia que no vaig poder acomiadar, la música, els amics, el grup de dansa tradicional i poder passejar a peu. També alguns productes de menjar, com la verdura i fruita fresques, el pernil serrà o el marisc.
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Bàsicament estic connectada gràcies a Internet i als setmanaris locals en versió digital. També perquè la meva família em fa arribar notícies i em posa al dia de temes de la ciutat.
Com veus Mataró en la distància?
Fa poc temps que vaig deixar Mataró. Per tant, no veig la ciutat gaire diferent de quan vaig marxar. Segurament hi ha més crisi, més gent que ha anat a l’atur i una sensació de poc optimisme pel que fa a un gir de l’actual situació.
Alguna anècdota?
En cinc mesos en tinc unes quantes. Una anècdota divertida és que hi ha alguns dies que anem a treballar amb un vestuari diferent: uns mitjons llampants, un barret, la samarreta del nostre equip d’esports preferit, etc. I un dels dies, s’ha d’anar… amb pijama.
-
Comentaris