Rosó Buch i Núria Martínez, el triomf del bàsquet mataroní

Ara fa vuit anys, la Federació Espanyola de Bàsquet va reconèixer a la Unió Esportiva Mataró com el segon millor planter d’Espanya en el món del bàsquet femení. No era casual. Són moltes les fornades exitoses de jugadores que en categories infantils, cadets o júniors han aconseguit fer podis a nivell estatal, inclosos diverses victòries durant els darrers 15 anys. Entre els mèrits que la federació reconeixia  aquell 2011 a la UE Mataró, hi havia un campionat de Catalunya i sots-campionat d’Espanya del júnior femení on jugava Rosó Buch (2009). Aquell mateix 2011, Mataró proclamava per cinquena vegada a Núria Martínez com a reina de la Nit de l’Esport després de guanyar el bronze amb Espanya al Mundial. Aquest diumenge, ambdues mataronines van proclamar-se campiones de lliga amb l’Uni Girona superant, contra tot pronòstic, un gegant com el Perfumerías Avenidas.

Buch i Martínez són dos exemples, no els únics, del treball titànic de formació en bàsquet femení que es fa a Mataró des de fa anys, com bé es pot recordar en la figura de Carme Famadas, una històrica jugadora que amb el CD Mataró als 70 va guanyar tres lligues estatals. “Vaig estar a Girona veient la final i vaig gaudir molt; són una pinya fantàstica davant un equip fet a base de talonari; però el Girona va guanyar per l’esperit d’estar unides, com nosaltres ho estàvem”, recorda Famadas als seus 75 anys. El triomf de Rosó Buch i Núria Martínez deixa petjada a Mataró per motius evidents.

“És a l’anada quan comencem a veure que és possible, no ho donem per fet perquè juguem davant un gran equip  amb un talent espectacular, però guanyar allà va ser un pas decisiu”, relata Martínez, que als seus 35 anys i després d’anys voltant per diversos dels millors equips d’Europa, va tornar a casa per sumar-se al projecte del Girona per seguir guanyant: “Vaig tornar a casa ja pensant en el meu futur, però estar lluitant per títols i a Europa és impressionant”. 

L’Uni Girona arribava amb dubtes a la final, després d’una ratxa no gaire bona en el tram final de lliga i davant un Perfumerías que només havia perdut un partit en tota la temporada. La diferència pressupostària parla per sí sola: el fitxatge d’una nord-americana aquest curs del Perfumerías Avenida ja cobria tot el pressupost del Girona per la temporada. “Ara comencem a ser conscients del que hem aconseguit; gairebé ningú podia esperar que la lliga se l’emportés el Girona i per 2-0, i hem d’estar molt orgulloses del que hem fet”, destaca Rosó Buch, capitana del conjunt al que va arribar al 2016. Buch, que va ser l’encarregada d’aixecar la copa de la lliga, explica que l’equip confiava en les seves possibilitats: “Encara que sembli mentida i haguem perdut molts cops amb elles, sempre saltem a pista convençudes de poder guanyar; la clau va ser sortir allà de tu a tu, sense por i fent un bàsquet molt bo”. Coincideix en la diagnosi la seva companya Martínez, que creu que “jugar sense ànsies i fer un partit amb poques errades davant un equip defensiu com el Perfumerías va ser vital per tenir opcions”. “Hem treballat molt i fort per arribar on estem i ara tenim el resultat”, afegeix.

Reivindicant el bàsquet femení
Tot i que Espanya ha tingut un palmarès destacat en els últims anys amb Martínez com a part important dels èxits, les dues jugadores destaquen que cada vegada hi ha més interès pel bàsquet femení. “L’esport femení en general està creixent i això és bo, tot ajuda; encara estem lluny dels nois i cal molta més visibilitat, però tenim jugadores de talent i la gent ho passa bé al pavelló”, relata Buch. Martínez, que fa anys deia a Capgròs que “tant debò” pogués tornar a competir a Espanya però que la lliga estava un pas enrere respecte d’altres, ara finalment ho ha pogut fer: “la lliga s’està obrint i rebent inversions, i això provoca que la qualitat de les jugadores pugi perquè tot va lligat”. “Això ajuda a que els equips busquin nous inversors i se sumin al carro per intentar trencar el monopoli del Perfumerías”, destaca. Malgrat tot, també avisa que l’Eurolliga “ja son paraules majors” i que un club com el gironí “sense més ajudes publiques i privades” és complicat que hi pugui fer front.