Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Roser Buscà i Safont-tria, soc de Mataró de tota la vida, i visc a Nice (Niça en català) on hi exerceixo una activitat de recerca en biologia cel·lular i molecular del càncer en un nou Centre que es diu IRCAN (Institut Recherche Cancer and Ageing of Nice) i soc Cangée de Recherche del CNRS (Centre National ed la Recherche Scientifique) que és com el CSIC espanyol però a França.
Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vaig arribar aquí l'agost del 1995 per venir a viure amb el meu actual company i pare dels meus fills, en Philippe Lenormand que exerceix la mateixa feina que jo però a L'INSERM 'Institut National de la Santé et la Recherche Médicale). Parla perfectament català.
Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
De moment em quedo, ja que les perspectives de feina a Catalunya i Espanya són molt difícils. Aquí tots dos som funcionaris.
Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
La gent no es tan càlida ni tan amena, l'edat mitjana de la població és molt elevada, i al meu voltant les desigualtats socials son enormes (peró s'ha de tenir en compte que Nice forma part de la French Riviera o la Côte d'Azur que esta molt a prop de Monaco i no et pots imaginar la quantitat de Ferraris que veus per la carretera. Per altra banda, a nivell social, cobertura mèdica i ajudes en aquest sentit, així com l'escola pública em sembla tot mes desenvolupat. Tot i que després de Sarkosy, les coses estan canviat i anem de mal en pitjor, ja veurem com va el futur. També trobo a faltar les festes populars, l'ambient de ciutat catalana amb gent de totes les edats per tot arreu, els transports publica a Nice son catastròfics, tot va lent i és més difícil. Els rics tenen més i els pobres i normals tenim menys. Trobo a faltar les festes majors, el teatre català, .....
Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Com he dit, l'aïllament de les persones, hi ha poca vida de ciutat i manca de tradicions i manifestacions gratuïtes que agrupin la gent, manca de gent jove.
Què trobes més a faltar de Mataró?
Doncs moltes coses: La meva família, la platja de Mataro (encara que per aquí hi ha platges molt boniques), els meus amics de Mataro i Barcelona i Catalunya en general, Les Santes, la missa de les Santes, el Nadal, les fires diverses, La coral Primavera per la pau, el teatre, l'olor de l'aire de les places, els torrons i l'orxata de can Graupera, i les neules, els fuets i embotits de can Serrat i altres.....les meves amigues i amics del SOT, de l'escola i altres...i més coses que m'aniran sortint.
Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
De quina de Niça o de Mataro? De Niça..; doncs no massa però des de que tinc nens molt mes. I de fet m'adono que hi ha força coses interessants per les vacances escolars que n'hi ha cada dos per tres, i al conservatori (els nostres nens fan musica allí). M'hi estic connectant a poc a poc, però el procés es lent.
Com veus Mataró en la distància?
Doncs de fet no ha gaire distancia perquè segueixo molt l'actualitat a través de la família, els meus amics, a través també de les meves vingudes més o menys freqüents....
Ens pots explicar alguna anècdota?
Si! ser de Mataró (com si fos de Vic, Berga, o el que sigui) és una molt bona cosa, ser català també. Et permet explicar a la gent que hi ha països en que no només es parla una sola llengua. Que el català és una llengua oficial, que a Catalunya s'hi fan molts coses bones que es poden explicar i fer compartir. Nice és un lloc bonic, amb un mar fantàstic i unes muntanyes molt properes increïbles, amb unes pistes d'esquí a tocar i des d'on pots veure el mar. Està ple de pobles molt bonics pel voltant, però si hi pogués muntar un club de catalans, ho faria demà. De moment nomes hi conec dues catalanes. Que més....bé, la feina és interessant, vaig en bici cada dia i tardo 5 minuts, l'escola dels nens és també a 5 minuts i el conservatori també. Faig una feina que m'agrada, i la nostra qualitat de vida es força elevada.
-
Comentaris