Roger Pallàs, agent de la propietat immobiliària a Texas

Em dic Roger Pallàs, visc a Houston, Texas des de fa 6 anys i soc Realtor (Real Estate Agent) o Agent de la propietat immobiliària (API). Abans tenia la meva oficina al Caminet de les Vinyes (Multifincas), així que faig el mateix però en un mercat en ple desenvolupament i expansió, ja que Texas és el primer estat americà en sortir de la recessió econòmica i molta gent d'altres estats com Florida o California estan venint aquí a viure perquè hi ha feina i la vivenda es molt barata. A Houston viuen casi 6 milions d’ànimes, la ciutat te un radi de 80km i tothom viu en cases. Un 35% de la població és hispana. Vaig marxar perquè necessitava un canvi d'aires i em vaig veure venir la crisis, així que vaig vendre el que vaig poder i vaig marxar. Per ser ciutadà americà has de renunciar a la ciutadania espanyola, que a mi se me'n fot doncs jo soc català, així que tornar no ho tinc previst, només per vacances i com a turista. De tant en tant enyoro els meus amics de tota la vida i la meva família.

A Texas la qualitat de vida és superior al guanyar més diners i al ser tot més barat. Per posar exemples aquí un mestre d’escola guanya de 45.000 a 60.000 a l’any, la benzina costa 0'80 el litre i l'IVA es del 8%.... Aquí és molt normal conduir un 6 cilindres amb motor 3500 i viure en una casa de 250m2 que val entre 150-200.000. Els carrers estan nets, totes les cases tenen jardí i molta gespa verda, a les cases no hi han barrots a les finestres (això sí, els que viuen a dins estan ben armats). Sorprèn també la quantitat d'immigrants de tot el món que viuen aquí i el nivell d'integració, barreja interracial i cultural i respecte que hi ha. A Houston es parlen 87 llengües.

El primer que vaig fer en arribar va ser preguntar on estava el centre de la ciutat per caminar entre la gent, seure en una terrasseta a fer una cervesa,... I em van dir d'anar al Mall, és a dir, al centre comercial. Jo vaig respondre que no volia anar de shopping, només caminar pel carrer.... Em van respondre que aquí només caminen pel carrer els homeless, perquè la gent va amb el cotxe a tot arreu.

De Mataró trobo a faltar la platja, res com el mar mediterrani. Veig Mataró com un record, una etapa de la meva vida.