Pol Forn Díaz, físic investigador a Pasadena, Califòrnia

Em dic Pol Forn Díaz, sóc d'Arenys de Munt i des de fa un any visc a la bonica ciutat californiana de Pasadena, als Estats Units. Sóc físic llicenciat a Barcelona, i després d'un doctorat de 5 anys a Holanda els meus passos m'han portat a creuar l'Atlàntic. Sóc investigador post-doctoral a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (més conegut com Caltech) i el meu camp de recerca és la popular física quàntica. El projecte en el que treballo consisteix en desenvolupar una nova tecnologia en la que sistemes quàntics funcionaran com un computador i la informació serà distribuïda a través de xarxes quàntiques, el que ha estat batejat ja com l'internet quàntic.

Vaig decidir fer un (altre) canvi de país ja que en la carrera de formació del científic és bàsic assolir tanta experiència com sigui possible abans de poder establir-te permanentment. Com acostuma a passar en molts camps de la ciència, Estats Units té una oferta molt gran, i buscant la sort vaig acabar a Califòrnia. La meva dona es va apuntar a l'aventura i tinguent la capital del món audiovisual, Los Angeles, a la vora de seguida va trobar feina del que ella es dedica, muntar i editar vídeos. Tot i el temps que fa que visc fora de Catalunya tinc la ferma intenció de tornar. L'actual situació no és molt prometedora, però fins i tot en els temps que corren no s'ha de deixar de lluitar pels objectius als que un aspira. En principi acabaré la meva estada d'aquí un any i mig.

Els contrastos entre nosaltres i la societat americana són forts, encara que amb el que veiem a les pel.lícules ens pugui semblar el contrari. El fet de ser una societat extremadament capitalista fa que l'estat intervingui molt poc, i són les grans empreses les que dicten la vida de les persones. Els valors que tenen els americans també són molt diferents, com ara el fet de treballar 12 hores diàries i la resta del dia davant la televisió, carregada de publicitat agressiva i inacabable. Tot i això el nivell de vida és bo i allò que per a nosaltres representa una dificultat d'assolir, com una casa amb jardí o un cotxe esportiu, aquí qui més qui menys s'ho pot permetre. A més tenen uns parcs naturals carregats d'entorns meravellosos que s'han de veure. El bosc de les sequoies és un dels meus favorits.

El que més m'ha sorprès ha estat el fet que no hi ha un sistema de transport públic establert i cada persona passa una part important de la seva vida dins el cotxe. De fet hi ha bústies i terminals bancàries pensades per ser utilitzades des del carrer sense deixar de conduir.

El que trobo a faltar del meu poble és la riera amb els seus arbres, i la proximitat del mar i la muntanya, a més de la proximitat que hi ha entre les persones. És ben cert que com més lluny s'és de casa, més fàcil és adonar-se d'on es ve. Som molt afortunats del racó de món que tenim.