Paco Clos, la connexió mataronina amb Terry Venables

Acabem de conèixer la mort als vuitanta anys de Terry Venables, un dels entrenadors més recordats de la història del Futbol Club Barcelona, director d'aquell equip que en la temporada 1984-1985 va guanyar la Lliga després d'onze anys de sequera, quan per al club blaugrana guanyar campionats no era habitual. Aquella Lliga del famós "Urruti, t'estimo" d'en Joaquim Maria Puyal no s'entén sense la feina d'en Venables, un home carismàtic que va saber dotar l'equip d'ambició i coratge per aspirar a guanyar títols. El més recordat, sense dubte, és aquella Lliga a què fèiem referència, però la trajectòria de l'entrenador anglès al Barça sempre anirà acompanyada també de la desfeta a la final de la Copa d'Europa disputada a Sevilla el 7 de maig de 1986. Un mes després, però, Venables aconseguia el seu segon i darrer títol com a culer, la ja desapareguda Copa de la Lliga.

Venables va ser entrenador del Barça en les temporades 1984-1985, 1985-1986, 1986-1987 i durant les primeres jornades de la 1987-1988, sent destituït en el mes de setembre a causa del mal inici de campanya, sent substituït per Luis Aragonés. Aquelles tres temporades i escaig l'entrenador anglès va tenir a les seves ordres grans jugadors com Alexanko, Archibald, Calderé, Carrasco, Esteban, Gerardo, Hughes, Julio Alberto, Lineker, Marcos, Migueli, Milla, Moratalla, Nayim, Periko Alonso, Pichi Alonso, Robert, Rojo, Tente Sánchez, Schuster, Urruti, Víctor o Zubizarreta. I com no, també el mataroní Paco Clos, peça important per a Venables sobretot en la temporada en què es va guanyar la Lliga. Una greu lesió, però, va truncar dramàticament la seva carrera quan havia assolit la internacionalitat absoluta i es preparava per jugar amb la selecció espanyola el Mundial de Mèxic 1986.

Amb Venables, Clos va disputar 59 partits oficials (marcant 15 gols), a més de 29 partits no oficials (8 gols). La temporada 1984-1985 la va començar com a suplent i es plantejava fins i tot marxar cedit a un altre club, però un accident de tràfic del Lobo Carrasco li va obrir les portes de la titularitat, i Rambo Clos no va desaprofitar l'oportunitat, disputant aquella temporada molts partits com a titular i anotant 6 gols decisius en la Lliga. La temporada següent va tenir l'oportunitat de jugar quatre partits a la Copa d'Europa, en una època en què només els campions de Lliga podien disputar la competició. En el recordat partit de tornada de semifinals al Camp Nou, en la mítica remuntada per 3 a 0 contra el Göteborg, Clos va ser l'encarregat de substituir el gran heroi de la nit, Pichi Alonso, en el minut 75 de partit. D'aquella nit, existeix una icònica fotografia captada per la càmera d'Antonio Espejo, amb Clos i Migueli damunt la gespa del Camp Nou aixecant a les seves espatlles Venables, amb un jovenet Pep Guardiola, llavors aplegapilotes a l'estadi i jugador del futbol base blaugrana, aplaudint al costat.

A la final de Sevilla, Clos no va poder participar, doncs tenia per davant dos grans davanters centre com eren Archibald, que va ser titular aquella tarda, i Pichi Alonso, que va jugar uns minuts substituint l'escocés. La temporada 1986-1987 la va passar pràcticament en blanc, a causa de la greu lesió de genoll que havia patit i que el va mantenir inactiu durant molts mesos. La 1987-1988, a les ordres de Venables primer i Luis Aragonés després, Clos va disputar un total de 19 partits oficials (2 gols), en la que va ser la seva darrera temporada a Can Barça, club que va abandonar després de l'anomenat Motí de l'Hesperia.

Parlem amb Paco Clos, sempre amable, per recordar Terry Venables. Per al mataroní, "en Terry va ser una persona molt important en la meva carrera, doncs amb ell va ser quan més partits vaig jugar amb el primer equip del Barça. Amb ell vam guanyar una Lliga molt important i va ser quan vaig arribar a ser internacional absolut. La llàstima va ser la final de la Copa d'Europa a Sevilla". Paco Clos recorda Venables com un revolucionari del futbol: "en el seu primer any va revolucionar-ho tot: el futbol que fèiem es basava en un pressing que ningú no s'esperava i això ens va permetre guanyar molts partits i aconseguir la Lliga". Clos té també paraules emocionades de carinyo i afecte cap a Venables: "conservo un molt bon record d'ell, com a entrenador però també com a persona. Tinc molt a agrair-li, molt. Es una llàstima la seva pèrdua i des d'aquí vull transmetre el meu condol a la seva família i amics. Que descansi en pau". Que així sigui.