Natxo Ariño, 30 anys de fidelitat a uns colors

“El club ho és tot. Aquí he conegut als amics de la colla, la meva dona havia jugat a la Unió... gairebé tota la meva vida gira al voltant del club. El meu fill? (té 3 anys) Que faci el que vulgui, però faria il·lusió que també hi jugués.” Natxo Ariño té 35 anys i en fa 30 que vesteix la samarreta de la Unió Esportiva Mataró. Amor i passió per un escut i un esport, el bàsquet, que a la capital del Maresme hi té un arrelament ancestral: “Els meus pares també hi havien jugat. Segurament per això, també perquè els companys de classe s’hi apuntaven i perquè ja m’encantava, quan tenia cinc anys vaig començar a l’escoleta de bàsquet de la Unió.”

I d’ençà aleshores han passat tres dècades. Es diu ràpid però es cou a foc lent. Natxo Ariño les ha vist de tots colors i mai ha perdut la devoció pel bàsquet i pel seu club. Entre els seus records més emotius, els ascensos i alguns moments especials: “El debut amb el sènior (temporada 2008/2009) perquè sempre tens la fita de jugar amb el primer equip. La campanya que vam ser campions de grup, amb en Ventura, en Jobacho, en Paco, en Van de Hare... també va ser fantàstica.”

Només es va allunyar de Mataró i de la Unió uns mesos, quan després d’acabar la carrera de magisteri i educació física va marxar a Irlanda: “Allà vaig jugar amb el Dublin Thunder. Era un bon equip, amb alguns americans becats, i fins i tot vam guanyar la copa irlandesa de la categoria. Però just abans de marxar havia conegut la que seria la meva futura dona i vaig tornar a Mataró ja durant les festes de Nadal.” Ariño va acabar la temporada a la Unió i ja no se’n separaria més: “Sempre he sigut molt d’aquí. Abans tenia el pavelló a deu minuts de casa. Ara, a dos. Valoro molt no perdre el temps amb trajectes.”

Natxo Ariño ho té tot al costat de casa. Des de fa tres anys és cap d’estudis de l’escola Divina Providència, centre on també ha fet tasques de tutor i assignatures a diferents grups. Quan té temps devora sèries de televisió i tots els esports que pugui i, ara que acaba la temporada, serà l’hora del pàdel.

La UE Mataró-Germans Homs tornava aquesta nit de Salou després de jugar les fases d’ascens a LEB Plata. Els mataronins han perdut els tres partits malgrat els bons números de Natxo Ariño (17, 12 i 16 punts): “El meu rol ha canviat amb el pas dels anys. Encara recordo quan era el base suplent d’en Jordi Ventura i rascava alguns minuts amb l’afany de no perdre cap pilota. Ara soc més aviat un escorta de perfil anotador i també procuro repartir assistències.” I ho vol continuar fent algunes temporades més: “Tinc un objectiu marcat. M’agradaria retirar-me coincidint amb la temporada del centenari.” La Unió Esportiva Mataró es va fundar l’any 1927. Natxo Ariño té corda per estona.