Mireia Vila, en acció.
Mireia Vila, en acció.

Marc Mayola

Mireia Vila, un nou recomençar

Lesionada de gravetat al genoll en diferents moments de la seva vida esportiva, gaudeix ara de grans sensacions a la pista

Vint punts, cinc rebots i la jugadora més ben valorada del partit juntament amb la seva companya, Olga Ruano. El concurs de Mireia Vila ha resultat fonamental per entendre la victòria de l’Advisoria Maresme en el partit d’aquest migdia a Sant Adrià (59-74). Però darrere d’aquests números s’hi amaga una història de superació que va fer un ‘crec’ durant les setmanes de confinament a la primavera de l’any passat.

Mireia Vila es va trencar els creuats del genoll esquerre jugant, precisament, amb el Sant Adrià. Era l’any 2018 i fins aquesta passada temporada encara arrossegava molèsties com a conseqüència de la lesió: “Un dia de confinament, estirada al sofà de casa, jo mateixa em vaig fer un crec a la cama. Increïblement, des d’aquell dia no he notat res més. Ara estic en un moment molt bo a nivell de joc i de sensacions. Físicament i mental em sento bé”.

Hem de retrocedir gairebé dues dècades enrere per trobar un altre punt d’inflexió en la trajectòria esportiva de la Mireia: “Aleshores jugava al que abans era l'Universitari de Barcelona i també em vaig trencar els creuats (del genoll dret, en aquest cas). No em podien operar perquè encara estava creixent i em vaig passar tres anys sense jugar a bàsquet.” En certa manera es va mantenir en forma com bonament va poder amb altres pràctiques esportives fins que, finalment, va tornar a la pista anys després: “Va ser molt dur perquè jo era una persona molt activa.” Però no va tirar la tovallola llavors, com tampoc ho faria anys després en el moment de patir la mateixa lesió i ja més a prop dels 30 (els va fer el dia 2 de gener).

Mireia Vila va créixer a Cabrera i de ben petita era una gran aficionada al futbol: “Vaig començar a jugar amb un equip de nois a Vilassar de Mar, però algunes coses les havia de fer sola i la meva germana, que jugava a bàsquet, també em va engrescar a provar un nou esport.” Més tard, ja a Mataró amb la Unió Esportiva, va compartir pista amb jugadores com Rosó Buch o Mariona Ortiz. “Anava a l’escola a Santa Anna i feia molta vida a Mataró”. Però tot va canviar una altra vegada.

Als 18 anys va rebre una beca per estudiar màrqueting i jugar a Filadèlfia amb la Saint Joseph’s University. S’hi va estar quatre temporades i va guanyar una final de conferència: “Em va costar molt al principi... sola, una cultura nova, entrenaments molt durs i pocs minuts de joc, però va ser una experiència que em va ajudar a espavilar i a créixer en tots els sentits.” De tornada, ascens a la màxima categoria i una agradable estada a Ferrol “en un club molt familiar.” I de Galícia, de nou a Catalunya. Després d’un breu període a La Seu, va aconseguir un altre ascens a Lliga 1 i més experiència en el bàsquet d’elit estatal amb el Sant Adrià.

A la tardor del 2019 fitxava per l’Advisoria per tornar, en certa manera, als seus orígens maresmencs i mataronins. Alera de posició natural però amb una magnífica versatilitat que permet veure-la, també, en rols de base o de pivot: “Avui, justament, he jugat a les tres posicions. Em sento més còmoda d’alera, però m’adapto a les necessitats de l’equip.” Ara viu a Badalona i treballa al costat de casa gestionant el màrqueting i les xarxes socials d’una empresa de la ciutat. A Mataró hi juga, però també hi estudia; un postgrau de màrqueting digital al TecnoCampus. Mireia Vila troba temps per encaixar totes les peces amb la mateixa agilitat que a la pista escalfa el canell.

 

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive