Meritxell Ribas, productora de televisió a l'Equador

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Visc a la ciutat de Quito, a l'Equador. Soc Productora Executiva d'un canal de televisió privat que celebra 45 anys d'emissió aquest any. Dirigeixo un programa diari d'una hora presentat per 5 dones. Es un programa de temes quotidians. També tinc projectes fora de la tele, com per exemple: l'any passat vaig estrenar la llicencia original del Musical de Broadway CABARET a Quito. Aquesta setmana hem portat l'obra a Guayaquil. Aquí el teatre musical no és molt normal, així que hi ha forca rebombori i ens està anant excel·lent. Un altre projecte en el que estic es una coproducció entre TV3 i la productora de'n Diego, de documental.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vaig marxar ara ja fa 5 anys i mig... buf sembla que fos ahir! I m'hi va portar l'amor... el meu marit és de Quito, el vaig conèixer en un viatge de turisme amb unes amigues catalanes i una equatoriana que havia estudiat amb mi el màster a Barcelona... Ell  hi té una empresa productora ja fa 10 anys. Em va semblar que seria mes fàcil per a mi anar-me'n jo que no pas ell a Barcelona, tot i que vam viure un any junts a Mataró. Així que em vaig embarcar a l'aventura de canviar de TOT... feina, amics, deixar la família, ciutat, continent... una bogeria de la qual no me n'he arrepentit ni un segon!

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Penso tornar d'aquí a un temps, ara mateix la situació està complicada a Catalunya i en canvi aquí estem en ple creixement com a país i a nivell professional. Si voldria que la meva filla visques de prop la cultura catalana, tot i que jo SEMPRE li parlo en català! Si tinc molta enyorança, però cada vegada es van fent mes arrels i no saps com però ja no et sens ni d'un cantó ni de l'altre... Però sí, definitivament tornaré algun dia...

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
El menjar, la gent, la societat... En aquest país com en molts de Llatinoamèrica, hi ha dues economies molt marcades i tot i que acabes acostumant-t'hi i vivint entre les dues, sí que és una realitat impactant quan arribes al país i veus una part de la societat amb recursos molt limitats i al costat els centres comercials, restaurants i botigues normals com a Mataró...
L'amabilitat de la gent i les voltes que donen de massa amables per demanar les coses! Però també t'hi acostumes i jo ja ho faig.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
El paisatge impressionant que té -són quatre climes diferents i quatre regions diferents en un trosset de terra petit (Andes, Galápagos, Selva i Costa). Es un país molt fàcil de conèixer i d'enamorar-te'n! La gent i si, definitivament la diferència de classes i les jerarquies que s'estableixen "naturalment, socialment" pel fet de tenir diners. Això és una realitat que jo no coneixia abans de viure aquí i si m'ha sorprès.

Què trobes més a faltar de Mataró?
Riera amunt, Riera avall! jajaja! Trobo a faltar passejar pel centre... tot i que si ho comparo amb la graaaan ciutat on visc, Mataró es una formigueta, tenim una ciutat privilegiada on arribes a tot arreu caminant. El centre de la ciutat te'l pots creuar diàriament 10 vegades, però mai et canses de passejar-hi... si, definitivament trobo a faltar la RIERA!!! Ah! i el mar!!! jo visc envoltada de volcans... I la família en primer lloc per descomptat!

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si segueixo les vostres noticies que arriben x mail!

Com veus Mataró en la distància?
La veig petita (jaja!) però molt activa! si me n'adono de la sort que tenim d'haver viscut en una ciutat tan privilegiada, de tenir el mar al costat i de que, sigui com sigui amb crisi o no, se segueixi promocionant la cultura, les activitats cíviques etc i s'aposti per fer-hi coses pels ciutadans. Ara baixo per Santes, i malgrat les dificultats del moment econòmic del país, espero que siguin sonades i ens facin gaudir a tots! per a mi es un regal de la ciutat als ciutadans, i m'encanta poder baixar a l'estiu i per Nadal a la meva
estimada ciutat ;)

Ens pots explicar alguna anècdota?
Mmmm... una tonteria, però ja quan parlo castellà aquí no se'm nota estrangera. He agafat la cantarella sud-americana total i ja he perdut tot l'accent. Òbviament el català està intacte i el parlo cada dia amb la meva filla. Quan baixo a Mataró i parlo per alguna raó en castellà, tothom se'n riu perquè tinc aquest accent curiós! En fi... son 5 anys i mig ja fora!