Les mataronines Marta Bach i Roser Tarragó lluitaran per l'or olímpic

Tres en un: A la final, assegurant medalla i aspirant a la glòria màxima de l’or. L’esport mataroní ha viscut aquest dijous el seu dia més important als Jocs Olímpics de Tòquio amb la classificació per a la gran final de la selecció espanyola de waterpolo, on hi destaquen Marta Bach i Roser Tarragó, mataronines, i Anni Espar del CN Mataró. Les espera la potent selecció dels Estats Units. 

Dissabte, dia 7, penúltima jornada dels Jocs a dos quarts de deu del matí. Aquest és el dia d i la hora h en què la millor generació de la història del waterpolo femení es jugarà l’or olímpic en una final que s’han guanyat de ple dret a les semifinals. Contra Hongria, campiona europea, les espanyoles (amb triple representació mataronina) han anat per davant durant tot el partit i han sabut obrir forat al marcador primer als dos primers quarts i patit i defensat a la segona meitat. El resultat final, 8-6, deixa enrere l’obstacle hongarès (una selecció farcida del potent UVSE, enemic predilecte del CN Mataró a Europa) i permet a l’equip que entrena Miki Oca de centrar-se en el partit que han estat preparant i esperant durant molts anys.

A la selecció espanyola hi destaquen les dues mataronines, Marta Bach i Roser Tarragó, juntament amb la jugadora del CN Mataró Anni Espar. Totes tres han estat protagonistes però especialment Espar ha aportat tres dels vuit gols espanyols, tots a la primera part. Per contra no ha estat gaire vistós el partit de Bach i Tarragó. A la defensa de boia ben aviat l’han condicionat dues exclusions i a la canonera que juga al Mediterrani se li ha negat el gol tot i intentar-ho repetidament.

L’important del dia, però, no són les aportacions individuals. És el pas històric a la final que valdrà al grup de totes tres i les Maica García, Laura Ester (incommensurable sota pals), Bea Ortiz, Elena Ruiz, Judith Forca o Paula Leitón la segona oportunitat per disputar l’or. Dissabte a l’hora d’esmorzar de Mataró, a Tòquio toca encarar-se a les potents americanes. Tant Bach com Tarragó deien, abans de començar els Jocs, que no eren invencibles. La història de l’esport mataroní les contempla.