Marta Garrón, enginyera tècnica agrícola a l’Haute Provence

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Sóc la Marta Garrón Gómez. Vaig nèixer a l'antiga Aliança Mataronina, en ple centre de Mataró. Sóc Enginyera tècnica agrícola, especialitat en indústries agroalimentàries i llicenciada en Ciència i tecnologia dels aliments. Des del passat mes de setembre del 2011 visc a un poblet del departament francès Alpes de Haute Provence (04) anomenat Thoard. Treballo en una “fromagerie fermier” (és a dir, una formatgeria de granja, que té els seus propis animals i no s'abasteix de llet externes) anomenada “La Ferme du Terrasson” a un poble anomenat Barras, a 5 minuts de Thoard. La feina principal és l'elaboració de formatges artesans a partir de llet crua de les nostres pròpies cabres de raça alpina. La base de l'elaboració és tenir una molt bona matèria prima, la nostra pròpia llet, sense cap tractament tèrmic de pasterurització, i amb un procés d'elaboració molt acurat i artesà. Una part principal de l'elaboració són formatges de quallada làctica frescos, amb espècies, cendrats i afinats, unes de les tipologies de formatges de cabra més demandades per la clientela francesa. També elaborem formatges de pasta premsada semicuita amb escorça rentada, un formatge de textura més sòlida i amb maduracions segons els formats de fins a 6-8 mesos.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Sempre he treballat en el sector alimentari, i dins d'aquest la meva predilecció és el sector làctic, sobretot el formatger. Si penses en un país formatger, un dels primers que ve al cap és França, així que a més de buscar feina en aquest sector per Catalunya i Espanya, vaig decidir també provar a França. I en poc temps van sortir varies propostes entre d'elles la meva actual feina en la formatgeria “La Ferme du Terrasson”. Crec que per la meva carrera professional en el món formatger, la meva experiència francesa pot ser de molt de valor.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
En el moment que vaig marxar de Mataró no em vaig plantejar quan de temps hi estaria. Prefereixo deixar que les coses vagin succeint en seu propi temps. Continuo estant comunicada amb el sector formatger català i si més endavant surt algun projecte interessant, llavors em plantejaré el retorn.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Tot i que la zona on visc pertany a la part del Alps, és molt mediterrani. L'hivern, però, és força més dur amb nevades i força temperatures negatives. Però es troben paisatges com camps d'oliveres, de cultius de cereals, força plantacions de perers i pomers, algunes figueres, ramats d'ovelles i de cabres i, sobretot, molta i molta lavanda. Els hàbits del dia a dia són diferents, tot sembla que va una mica avançat en el rellotge. Els dinars comencen sobre les 12.30h, hora en que les botigues i oficines ja estan tancades; i els sopars cap a les 18,30h, si és l'hora tot just de fer el berenar! I bé, l'alimentació és força diferent, tot i utilitzar força oli d'oliva ja que estic en una zona mediterrània; molt consum de formatges i plats on hi ha entren molt les cremes de llet; i gran predilecció pels pastissos i els dolços. Aquí aprecien molt més els productes de proximitat i estan més conscienciats en els productes ecològics. El sector agrari i ramader té molta força dins l'estat francès, són oficis ben reconeguts; tot al contrari del que passa en la nostra terra on l'agricultor i el ramader sembla que estiguin en la part baixa de la consideració popular i política. I en definitiva és gràcies a aquests agricultors i ramaders que cada dia tenim un plat de menjar a taula.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
La meva pròpia adaptació i de les persones que m'envolten. M'ha sigut fàcil adaptar-me a la vida a Thoard (de fet sóc molt viatgera), és molt tranquil i amb molta natura, coses que a Mataró trobava a faltar. Totes les persones franceses que estic coneixent, tant els meus companys de feina, com externes a la feina m'han tractat força bé i m'han ajudat a obrir-me en una societat que no és la meva, amb una llengua que no domino.

Què trobes més a faltar de Mataró?
La mar. Aquell aroma salí que recorda a tants dies, i també nits, d'estiu, de calor, de festa, de riures..., però també de serenitat i meditació. Crec que les persones que em viscut sempre al costat de la mar, quan no la tenim la trobem a faltar.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Sí, continuo en contacte amb la família i amics, i també segueixo el capgròs digital. I de tant en tant, quan faig alguna escapadeta per Mataró, m'agrada fer-me un passeig per veure com van canviant els carrers, nous comerços, nous bars, noves activitats...

Com veus Mataró en la distància?
Potser la valoro més de quan hi vivia, sobretot per ser una ciutat mediterrània amb tots els serveis per poder viure còmodament. Però igualment continuo pensant que li falta natura i tranquil•litat, i li sobra estrés i consumisme.

Ens pots explicar alguna anècdota?
El meu jefe, que és català. Després de comunicar-nos en francès en diferents ocasions abans de començar el meu contracte laboral, al final ens vam assabentar que tots dos érem catalans... coincidència del destí?