Mal partit del juvenil del CE Mataró

El juvenil del CE Mataró va deixar-se dissabte passat, dia 8, tres punts al camp de l’Amistad en perdre 2-0. Uns punts que haurien estat importantíssims de cara a aconseguir l’objectiu de la temporada: la permanència. En la vintisisena jornada de la Divisió d’Honor Juvenil, i quan només en resten quatre per finalitzar el campionat de lliga, els de Pep Barbany i Jordi Pi visitaven el pitjor equip local fins el moment i el més golejat, però en el precís instant en què l’àrbitre assenyalava l’inici de l’encontre, els rojos van mostrar-se molt més incisius que els de la capital del Maresme. I és que els de Javier Puivecino, en posicions de descens abans de la victòria davant el Mataró, van superar uns groc-i-negres que no van trobar el camí del gol. Ganes no en van faltar, però sí la força i les idees necessàries per fer-ho. No obstant això, la derrota deixa els mataronins on estaven: novens amb 29 punts, amb el descens encara a cinc, però amb Ferriolense, últim rival en la lliga pel CE Mataró, a un punt.

 

La tarda assolellada de dissabte no va ser la tarda definitiva per l’equip que dirigeixen Pep Barbany i Jordi Pi, aquest últim va veure el partit des de la grada per sanció. El Mataró, que arribaria amb el temps just (45 minuts) al camp del col·legi El Salvador, es trobaria amb un terreny de joc petit i sec. Sense Vicente, Villén i Cristian en complir cicle d’amonestacions, sobre la gespa destacava el retorn de Moreno i Pau després d’unes setmanes lesionats i la posició que ocupava Walter en punta, doncs habitualment juga més enrera.

 

El matx començaria amb un Mataró que buscaria la porteria rival durant els primers deu minuts de joc, però un xut de Saltor des de la frontal i una passada en profunditat cap a Pérez que es plantava sol a l’àrea rival, però que no seguia la jugada en escoltar el xiulet de l’àrbitre (en realitat, era el del col·legiat del camp annex) seria el més perillós dels groc-i-negres en la primera meitat. Per contra, l’Amistad va posar a prova diverses vegades Serra, que va resoldre a la perfecció. El Mataró intentava construir el joc amb paciència, encara que desaprofitant la banda esquerra, però el rival explotava qualsevol errada visitant per guanyar l’esquena al conjunt mataroní i posar en seriosos problemes la defensa. I deu minuts abans del descans, Borao aconseguiria avançar l’equip aragonès en marxar per la dreta i treure’s un xut que en rebotar en Moreno el deixava fora de l’abast de Serra.

 

En la represa, els groc-i-negres intentarien la igualada en el llançament d’una falta lateral de Castillo, però ningú connectava amb la pilota abans que l’atrapés Jon, el porter rival. I posteriorment, Pérez tampoc arribaria abans que el meta a finalitzar una bona jugada col·lectiva. Qui sí que remataria un córner servit per Nano seria Barrera en el minut 58, que, davant la badada defensiva del Mataró, entrava al segon pal per posar el definitiu 2-0 en el marcador. A partir d’aquest moment, una banda que assajava per les processons de Setmana Santa, les ganes de complicar-se la vida Pau -un jugador que no havia vist cap targeta groga en tota la competició- propinant una puntada de peu al davanter rival que l’àrbitre no veuria i la posterior pica baralla entre els aficionats a ran de gespa per insults al lateral dret groc-i-negre, seria el més destacat. Perquè el Mataró intentaria fins el final l’empat o com a mínim no perdre l’average amb l’Amistad, però ni el remat de cap de Zou apel·lant a l’èpica de la setmana anterior, ni el xut de Castillo que topava amb al travesser, no permetrien anotar el gol de l’honor als de Pep Barbany i Jordi Pi.

 

Ara el juvenil del CE Mataró comptarà amb una setmana de festa (del 17 al 23 de març), doncs fins després de Pasqua no tornarà la competició oficial. Serà la recta final del campionat. Quatre partits on els groc-i-negres hauran de sentenciar la permanència com abans millor si no volen patir més del compte. Dos equips de la part alta com Cornellà a casa i Saragossa, fora, i dos rivals directes en la visita de La Salle i el desplaçament al camp del Ferriolense posaran punt i final a una temporada on l’objectiu està a tocar, però on no val a badar.