Laura Medina, treballa en un hotel a Islàndia

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Laura Medina i sóc a Skaftafell, Freysnes - Öraefi 785, Islàndia. Al peu del glaciar Vatnayokull, el més gran d'Europa. Estic treballant en un hotel (FossHotel Skaftafell) que pertany a la segona cadena d'hotels més important d'Islàndia. Desenvolupo el càrrec de Maître al restaurant de l'hotel, la meva professió és l’hostaleria des de sempre. Visc i treballo al mateix edifici, la zona és àrida i l'entorn aïllat. La població més propera es troba a una hora amb cotxe i allà hi podem trobar un únic supermercat, un caixer automàtic un restaurant i un cap. Ens organitzem com una petita comunitat.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Aviat farà tres mesos que hi sóc. Ja coneixia Islàndia, doncs l'any passat vaig estar-hi de vacances, i el fet de no trobar feina al meu país, després d'una recerca exhaustiva durant vuit mesos aproximadament, i de veure el clima en general de les persones i la poca positivitat que no es respirava a l'ambient em van fer marxar a Islàndia ja que recordava aquest país com un lloc on tothom s'ajuda, parla, s'entén i entre ells fan el que sigui per
seguir endavant. La pau, la natura, la sensació de llibertat i de que em sentiria com a casa van ser els principals impulsors de la decisió.

 Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Visc el dia a dia. Quan vaig marxar, tot i tenir un contracte indefinit a Islàndia, varem acordar amb la Direcció el meu compromís com a mínim d'estar-hi els quatre mesos més forts de feina d'estiu. L'hivern pel que he sentit a dir aquí és molt dur, però més dur és sentir que la teva família que t'estima et digui que si tens feina t'hi quedis perquè les coses al teu país no van bé. Per tant encara no sé què fer, repeteixo visc el dia a dia.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
L'idioma islandès no és gens fàcil i són força patriotes, els entenc perfectament doncs ens passa el mateix a la nostra terra amb el català. Estic intentant aprendre'l a marxes forçades online perquè no tinc cap opció d'anar a cap curs perquè el meu entorn és aïllat. Aquí tothom s'ajuda, tothom viu el present sense sobreviure en ell. Són molt bona gent,
molt hospitalaris i molt càlids quan es deixen conèixer. Aquí tothom hi té un lloc. Són només 331 mil habitants a tota l'illa i l'extensió de terreny és de 103 mil km2.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Tota la paperassa que vaig haver de tramitar tot i ser un país membre de la Unió Econòmica Europea - tractat Shenguen. La dificultat d'obrir un conte bancari i de realitzar transaccions a l'estranger.
La independència i poder que tenen les dones aquí i el respecte que envers elles els homes tenen.
Realment beuen molt d'alcohol a pesar que és caríssim i que només es pot adquirir a botigues que tenen horaris específics.
La capacitat de confiança, superació i honestedat dels islandesos els uns amb els altres.

Què trobes més a faltar de Mataró?
Per descomptat, família i amics. La brisa marina i l'olor de mar que sentia cada matí quan anava a fer fúting a la passarel·la del port observant els vaixells i el sol com inaugurava el dia. El bon menjar, pa amb tomàquet i pernil, els preus dels productes de primera necessitat i les distàncies curtes en tenir accés a botigues, comerços, el cant de les orenetes i el clàssic passeig per la Riera.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Sincerament no. I des que vaig marxar no he mirat cap dia les notícies de la meva terra ni de la meva ciutat. Vaig marxar perquè no podia aguantar més la situació de crisi i desesperació de l'entorn i sobretot la meva situació personal.

Com veus Mataró en la distància?
Veig que ja són tres els amics més pròxims de la colla que ja som fora buscant-nos la vida i que tinc cada dia correus d'altres amics que em pregunten com m'ho he fet perquè tenen situacions desesperants i també volen marxar.
No voldria entrar en debats polítics perquè la salvació d'un país comença per la sanació mental i de pau interior de cadascú.
No sóc qui per jutjar com veig Mataró en la distància, però si em demaneu la meva opinió crec que és imminentment necessari que es comenci a expandir un concepte positiu que avoleixi la paraula crisis entre les persones i que corri la veu. Donar suport als joves que lluiten i que tenen l'esperit de crear negocis, creure en ells és el més important. Si tens por de caure realment acabaràs caient. Sóc partidaria del positivisme i de creure en les persones i en el canvi que és possible, confiança en els altres. Tot és
possible si vols que sigui possible, i res és sort, cal treballar-se també.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Sí, feia quatre dies que havia començat a treballar i un client quan va demanar l'ordre al restaurant em va preguntar si serviem Puffins. Són uns ocells únics i molt peculiars a Islàndia i jo vaig creure que eren reserva natural, doncs les agències organitzen tours per anar-los a veure i la gent molt entusiasmada en fa fotografies i ben bonics que són. Vaig contestar-li educadament que els Puffins no es menjaven i que eren una espècie protegida. Automàticament vaig anar-ho a verificar i com no, la frase de "el client sempre té la raó" en aquest cas va ser més que certa. Malgrat tot, i per sort, al nostre restaurant no en servim.