Laia Obiols, jugar com es viu

‘Es juga com es viu’. És una frase que, en context esportiu, serveix per explicar la identitat d’equips o dels jugadors i jugadores que en formen part. A Mataró, la Laia Obiols n’és un bon exemple. I veurem per què en les properes línies. La Laia va fer 18 anys divendres passat i l’anterior cap de setmana, quan encara en tenia 17, es va convertir en l’última jugadora formada a la Unió Esportiva Mataró que debutava amb el primer equip. El club és una fàbrica de talent inesgotable.

Quan tenia aproximadament 6 anys va començar a jugar a bàsquet, a la mítica Gàbia. Ho va fer, en part, per la influència del seu germà Sergi: “Jo feia gimnàstica artística, però no m’agradava. Com que en Sergi jugava a bàsquet jo també m’hi vaig apuntar... i fins avui. És un club molt unit i familiar. Sempre m’hi he trobat molt còmoda.” La setmana passada, després de jugar els seus primers quatre minuts amb el sènior, tothom la feia sentir bé: “Tots i totes van ser súper agradables, i jo pensava que no havia fet res.” En realitat havia col·laborat capturant quatre rebots, però la Laia és humil. Una humilitat sincera, que d’humilitats falses, teatralitzades i de cara la galeria ja n’estem ben servits. La Laia ho viu d’una altra manera, amb naturalitat.

“Jo agafo rebots perquè m’agrada donar segones oportunitats al meu equip. M’agrada crear espais per al tir exterior; per exemple, si tinc la pilota al pal baix i vaig reculant cap a cistella potser puc ajuntar la jugadora que em marca i una ajuda. Aleshores puc jugar cap a fora perquè alguna companya tiri de tres. També podria acabar-la jo, però normalment la passo. M’agrada passar la pilota i ajudar a les companyes.” Jugar com es viu, recordeu? Fora de la pista, la Laia també té vocació de servei als altres. Estudia per ajudar a les persones en situació de dependència. Just ara està fent el segon curs d’aquest cicle: “I l’any que ve faré un grau superior d’integració social. Després, m’agradaria fer també alguna cosa social a la universitat.”

“Jo vull fer alguna cosa per intentar ajudar a la gent”, resumeix la Laia quan parles amb ella sobre les seves expectatives laborals i professionals. Aquesta és la seva manera d’entendre la vida, dins i fora del parquet. De moment, la pot seguir cultivant amb el seu equip de bàsquet i a Santa Anna, on fa pràctiques amb nens i nenes de primer de primària i té cura d’aquells alumnes que necessiten una atenció especial.