Laia d’Armengol, estudiant de master a Suècia

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i/o activitat que hi desenvolupes?
Em dic Laia d’Armengol i visc a Haninge, a prop d’Estocolm (Suècia). Estic fent un màster a la Universitat d’Estocolm sobre resiliència dels sistemes sòcio-ecològics per al desenvolupament sostenible. Resiliència en aquest àmbit implica que els ecosistemes s’estudien no com a sistemes estàtics i aïllats de les persones sinó com a sistemes generalment dinàmics, complexes, en què el canvi forma part dels seus cicles i que allò que fem les persones afecta el medi i viceversa.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vaig venir a Suècia l’estiu passat però la decisió la vaig prendre a principis d’any. Tenia feina a un ens local però el meu contracte era de renovació anual i les possibilitats per una nova renovació eren poques. A més, considerava que les meves condicions laborals eren molt millorables però no hi havia perspectives de millora. D’altra banda, sempre havia pensat que al meu currículum hi mancava una experiència a l’estranger i un bon control de l’anglès.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
El mercat laboral suec en l’àmbit del medi ambient és actualment molt més engrescador a Suècia que a Catalunya. Així mateix, les possibilitats per desenvolupar una carrera investigadora són molt més altes. En definitiva, hi ha moltes més possibilitats que trobi una feina motivadora i ben pagada aquí que a Catalunya, per això, intentaré quedar-me aquí quan s’acabi el màster.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
El contrast més gran és la llum del sol. A l’hivern hi ha molt poques hores de sol, la llum que fa és tènue i normalment està ennuvolat. Per això, quan surt el sol, tothom intenta sortir al carrer i prendre uns minuts el sol encara que faci fred. D’altra banda també he notat que a Suècia res sembla estar massificat, i per tant viure a una gran ciutat sueca és molt menys estressant que en una gran ciutat mediterrània com Barcelona. En aquest sentit, el caràcter pausat de la gent també hi ajuda.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
El que m’ha sorprès més és la gent. Abans de marxar em deien que els suecs són molt freds, que em costaria integrar-me a la seva societat. La meva experiència és que són més introvertits però molt amables i acollidors. Es preocupen perquè els que els envolten se sentin a gust i còmodes. A més són molt tolerants i respectuosos.

Què trobes més a faltar del Maresme?
El que més es troba a faltar és la família i els amics. Però jo personalment també enyoro l’espontaneïtat de la gent, la vida al carrer, els concerts i les platges al cantó de casa.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
De tant en tant miro el telenotícies o llegeixo els diaris catalans per internet però a mesura que em vaig integrant a la vida sueca ho faig cada vegada menys. Al principi era una manera de treure’m l’enyorança i sentir-me més a prop de la meva terra.

Com veus el Maresme en la distància?
Els suecs normalment no situen Catalunya al mapa però sí Barcelona, i en tenen una molt bona imatge. Això m’ha fet reflexionar sobre els avantatges de viure prop d’una ciutat com Barcelona però amb el benestar i la vida tranquil·la del Maresme.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Tot i que no m’ho havia mirat mai des d’aquest punt de vista, una amiga sueca em va dir que jo i el meu company som dels primers refugiats de la crisi de l’Estat Espanyol, i ara penso que no anava gens errada!