La història es fa des de casa

Dues victòries i una derrota per passar com a segones de grup. La Sirena Mataró va aconseguir, per tercer any seguit, entrar al Top 8 de l’Eurolliga després de la fase disputada a Catània. Un èxit històric per un equip que s’ha hagut de reinventar enmig de rivals molt més rics. Uns registres meteòrics que només s’entenen des del treball que fa anys que es fa a l’entitat. Perquè la viabilitat de tenir un equip a l’elit només serà possible amb gent de la casa. Tal i com va començar la secció.

Va ser a finals dels noranta quan un grup de nedadores volia provar sort al waterpolo. Van recollir firmes entre els socis, es va presentar la idea i al 99 es va entrenar per primera vegada com a equip femení. Un any més tard seria Vicenç Tarrés l’encarregat de dirigir un conjunt format d’esportistes que venien d’altres disciplines. Una fornada de 13-14 jugadores de la primera meitat dels vuitanta. En aquesta fundació hi va tenir molt a veure Elena Padilla.
“La Roser Tarragó, Marta Bach, Cambray, Helena Lloret, Ciara Gibson... Elles van ser de les primeres en sortir de la base. Com que no teníem prou jugadores [l’equip fundat per Padilla i altres era sènior] moltes van iniciar-se en format mixt amb nois, i això va ser molt dur però també un plus”, recorda.

Malgrat ser molt joves, jugaven en categories superiors a les seves, fins que al 2008 es va donar el gran salt ja amb un equip femení propi de formació: “va ser la fornada que va guanyar el campionat d’Espanya juvenil tot i que moltes d’elles tenien edat cadet; allà es va crear un grup especial”.  De fet, són els noms que han portat la Sirena on es troba ara. Una fornada única, entrenada en condicions molt especials i que ara són referents. El club va veure que hi havia un buit entre aquestes jugadores i les següents. 

“La secció ha crescut mica en mica, però vam tenir clar que si no treballàvem la base no sortiria un grup com aquell”, explica el president Joan Gros. Han sortit jugadores interessants –i presents al primer equip- però per mantenir-se a l’elit en calen més. Per això, des de fa tres anys, explica Padilla, el club ja té un equip en cada categoria, començant per aleví. “si les formes de petites, el grup creix junt, pot participar a campionats i millorar”, relata l’entrenadora, que afegeix: “A més, tenim el mirall del primer equip; si fóssim només un equip de base, marxarien a les primeres de canvi. Però aquí saben que tenen un objectiu”. “Tenir equips competint a Europa, jugadores amb la selecció... Això ajuda perquè qui es decideix pel waterpolo sap que té un camí cap a l’excel·lència”, explica Gros.

L’aposta per Europa
El president recorda que van haver de “renunciar” a participar a Europa algunes edicions, fins que van fer “una aposta deliberada”, un esforç per anar-hi. “Podíem aconseguir patrocinadors, ajudes institucionals i donar un pas endavant”. La jugada va sortir bé. El triomf a la Copa LEN (2016)  va fer que el patrocinador apostés més encara per l’equip, i Mataró es llegeix entre els equips forts d’Europa. “No, no és rendible estar on estem, però tampoc és tan car com pot semblar”, relata Gros.

El primer equip ha completat les peces que li falten, mentre el planter es va formant pel futur, amb jugadores importants. I moltes estrangeres vénen per motius que no són econòmics. “Som un club simpàtic, estem ben ubicats, som familiars, complim el que acordem i la gent està a gust aquí”, destaca. Elena Padilla afegeix: “hi ha una implicació de totes les jugadores enorme que fa que les de fora s’integrin molt ràpid; la Marta Bach, medallista olímpica i campiona de tot, es coneix el nom de les nenes del benjamí. Això et demostra el nivell de compromís i la relació que es respira al club”.