Judith Molins, handbol des del bressol

Sant Esteve de Palautordera és un municipi del Vallès Oriental que no arriba als 3.000 habitants però que és reconegut, arreu del país, per ser una de les capitals catalanes de l’handbol. En aquest indret del Baix Montseny, l’handbol és religió i gaudeix d’una tradició gairebé mitològica que s’ha anat cultivant de generació en generació. Judith Molins, extrem del Joventut, ho va aprendre a casa: “Tenia 6 anys quan vaig començar a jugar a handbol. Al meu poble és l’esport típic i el meu pare i el meu germà hi jugaven.”

El pare era porter i el germà, com ella, extrem. A Mataró, Judith Molins ha trobat un ecosistema tàctic que la fa sentir molt còmoda: “Per fi puc jugar a l’esquerra. Aquí tenim a l’Ona Muñoz, que és una gran esquerrana i juga a la dreta. Aleshores jo puc jugar a l’esquerra, i és molt més fàcil.” A l’handbol pots jugar d’extrem a mà natural, però a la banda contrària sempre resultarà més senzill trobar porteria. Molins, dretana, prefereix l’esquerra.

“Saltar molt, saber orientar-te cap a porteria i aguantar el xut per veure quin espai t’està tapant la portera”. Aquest, explica la Judith, és l’abecé que una extrem ha d’incorporar en el seu catàleg de gestos. La jugadora del Joventut va fer dos gols en la victòria de l’equip mataroní contra el Gavà aquest cap de setmana. Aquesta és la seva tercera temporada a la capital del Maresme. L’entrenador, Jordi Rubí, és plenament conscient del seu talent: “Em va trucar quan jugava a Les Franqueses. Abans ja m’havia entrenat al juvenil i en el primer equip de La Roca.” Allà, la Judith s’estrenaria a la Divisió d’Honor Plata i amb les seves companyes de generació seria capaç de mantenir la categoria: “Va ser una passada. Ho vam gaudir molt. Cada cap de setmana teníem la sensació de Campionat d’Espanya.”

El dia 25 d’aquest mes farà 26 anys, ja en fa set que es va independitzar dels pares i tres que treballa en el departament fiscal d’un bufet de Barcelona. Va estudiar dret, va fer el màster d’advocacia, està col·legiada i exerceix com a advocada. Treballa a Barcelona, viu a Granollers i juga a Mataró, però la passió per l’handbol té denominació d’origen a Sant Esteve de Palautordera.