Capgròs
Juan Campillos (23 anys) és mataroní. I un gran esportista, però poc conegut a la ciutat. La raó és que els èxits els ha aconseguit a Lleida, on aquesta temporada acaba de pujar a la màxima categoria del voleibol estatal amb el Club Esportiu Episcopal.
Com van ser els teus inicis en aquest esport a Mataró?
Vaig començar a jugar a l'escola, on vaig demostrar tenir aptituts i vaig marxar al Plà d'en Boet. Quan era cadet ja em van fer jugar amb el sènior. De tota manera, ja estava a punt de deixar-ho per dedicar-me a altres coses...
I què va passar?
El meu tècnic, Jordi Merino va parlar amb la Blume i vaig rebre una beca de la Generalitat per, durant dos anys, fer tasques de tecnificació. Això em va permetre promocionar-me i després ja va venir tot rodat perquè a la Blume la gent et veu.
I et van venir a fitxar.
Sí. A Lleida, el Club Esportiu Episcopal van iniciar un projecte per fer un equip potent. De fet, els tècnics eren molt bons i el grup que es va formar, molt bo. El primer any vam pujar a Primera Nacional Lliga C, on vam jugar durant tres temporades.
Fins aconseguir l'ascens aquesta pasada temporada.
La veritat és que ha sigut fantàstica. Hem pujat amb molt autoritat. Ho hem guanyat tot, tant a la lliga regular com a la fase d'ascens. Ningú ens ha pogut guanyar.
Quin és l'objectiu a la Superlliga?
La permanència. Hem de pensar en salvar la categoria perquè som nous i hi ha equips molt forts i amb molta més experiència.
No et plantejes fer el salt a un d'aquests equips?
És molt complicat perquè jo jugo de central i, en la meva posició, la gent fa més de dos metres. Hi ha cinc o sis equips que són molt forts i els jugadors que ocupen aquesta posició, com t'explico, són molt alts. Jo faig 1,95 i, tot i que no sóc baixet, necessitaria més alçada.
Quins objectius et plantejes a nivell personal?
Jugar el màxim posible i ser un jugador important per l'equip.
I a nivell internacional?
És molt difícil jugar a la selecció, gairebé imposible. On sí podria tenir opcions és a la selecció catalana, però a l'espanyola és molt complicat. Més que res pel que et comentava de l'alçada.
Com veus el futur dins el voleibol?
Aquest esport no dóna diners. De fet, aquest club pertany a una escola, com passa amb Valldemia, que té diferents equips federats de futbol o bàsquet. De moment tinc ganes de disfrutar de la Superlliga i ja veurem.
Miquel Barniol, gerent del club lleidatà, és una de les persones vinculades a l'entitat que més apreci té pel mataroní. Barniol assegura que a banda de la seva qualitat com a jugador, té una qualitat humana molt gran. És per aquesta raó que Pillo' ha sigut capità aquesta darrera temporada. És molt estimat per l'afició. S'ho ha treballat, explica Barniol, que, també té paraules d'elogi pels seus familiars: Els pares no fallen mai. Sempre venen als partits i són uns aficionats més. Tenint en compte que viuen a Mataró, el mèrit és doble.
Comentaris