Josep Cruz: 'Cal portar el billar a les escoles'

De petit, venia clauers a les portes del club. Actualment té 43 anys i en fa més de 30 que la seva vida està lligada al món del billar, ja sigui com a jugador, àrbitre o directiu. En Josep Cruz va agafar les regnes del Club Billar Mataró ara fa sis anys, una entitat a la que estima amb totes les seves forçes, per millorar la seva situació i per fomentar el billar entre tots els mataronins. Ara, quan el club compleix el 75 anys d'existència, és temps per parlar del seu passat, del present i del futur.

Què suposa pel Club Billar Mataró complir 75 anys?
Són molts anys i han passat moltes coses. Nosaltres sóm la segona entitat independent més antiga d'Espanya, després del Club Billar Barcelona. Hem tingut dues crisis, la primera despres de la guerra civil i la segona a finals dels 70, quan hi havia una greu situació econòmica. Però sempre hem tirat endavant. Fins avui, que tenim uns 80 socis i estem presents tant a nivell estatal com europeu.

Ser el president en aquest any tan especial deu ser tot un orgull…
Sí. Sempre m'he dedicat a labors al club. Jo m'estimo molt aquest club, m'agrada i tinc una feina que em permet compaginar les dues activitats. Estic content, però també estic molt carregat de feina. Costa, però com m'agrada, ho faig. El secret és molt d'esforç i molt sacrifici. Per això no em presentaré a la reelecció dintre de dos anys.

Què ha canviat en el billar en aquests darrers 30 anys?
Sobretot han canviat els materials. Fa vint anys, les boles eren d'ivori, i ara són d'una resina especial molt més resistent. Les taules sempre han tingut calefacció, però ara la tecnologia és molt més avançada.

Penseu celebrar aquesta fita d'alguna manera?
Sí. Pensem organitzar per primera vegada un campionat europeu de la modalitat 47-2 del 27 de juliol a l'1 d'agost, per Les Santes. És una modalitat de billar que es juga sobre una retícula i que requereix molta tècnica i concentració. L'hem organitzat gràcies a l'Ajuntament, sense la seva ajuda, hagués estat impossible. Vindràn jugadors d'Alemanya, Polònia, Bèlgica, la Repúblic Txeca, etc. i tindrà un ressò internacional. Per això, el volem transmetre per Internet, a la nostra pàgina web, però encara ho estem estudiant. El cap d'organització és en Mateo Sánchez, de la junta.

Aquesta serà una oportunitat irrepetible pel Rafa García, el millor jugador del club…
En Rafa és un jugador molt complet. Ha aconseguit la medalla de bronze d'aquesta modalitat en el Campionat del Món, així que té moltes possibilitats, i en l'últim europeu va fer 8è. Esperem que a casa aconsegueixi endur-se el campionat.

Com valores aquesta temporada a nivell esportiu?
En Rafa ha guanyat casi totes les competicions de Catalunya en joc curt. És el jugador més complet d'Espanya. En Sergio Jiménez, de 20 anys, va fer segon al campionat d'Espanya a tres bandes i en Manel Balcells campió de Catalunya de banda de 3ª. I jo mateix vaig quedar campió de Catalunya de 5ª categoria modalitat lliure. També estem a punt d'arribar a la final per equips de la lliga nacional de divisió d'honor a tres bandes. M'agradaria estar econòmicament igual que esportivament.

Quin creus que és l'estat de l'esport a la ciutat?
Crec que està bastant bé, i bastant sa. Malgrat això falten instal•lacions. El waterpolo va molt bé i el futbol, així així. A nosaltres ens agradaria tenir un local propi, perquè ara estem de lloguer i en un sòtan, on hi ha molta humitat, i no es donen les condicions idònies per la pràctica del billar. Portem anys darrere d'això, és primordial. Ens podríem estalviar uns diners que els podríem destinar a comprar material esportiu.

Què passa amb les noves generacions?
No estan sortint joves. Cal portar el billar a les escoles, per donar la opció als nens que vulguin jugar al billar. Però es necessiten calers. Es podria fer una petita competició entre col•legis, com es fa en futbol o en bàsquet. Si no surten joves això podria desaparèixer.

I el futur?
Espero que surti algú de president quan jo marxi. Tothom està una mica espantat després de sis anys i no seria positiu crear una junta gestora provisional. Jo tinc un compromís amb la meva família que no puc trencar. De totes maneres, surti qui surti li penso oferir el meu suport incondicional.