Jordi Aymerich, consultor en seguretat de TIC a Ginebra

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Jordi Aymerich i visc a Ginebra, Suïssa. Treballo com a consultor en seguretat de tecnologies de la informació.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Des de sempre havia volgut viatjar i veure món, però mai era el bon moment o la millor de la circumstàncies. Finalment, fa aproximadament 6 anys, el destí va ser més tossut que jo: vaig trobar la inspiració perfecte per marxar i una feina que em permetia viure a Suïssa i portar a terme projectes a arreu del món.

Marxar de casa i exiliar-se a un altre país és una experiència recomanable per tothom. M'arrepenteixo de no haver-ho fet abans, però encara m'hagués arrepentit més de no haver marxat.

Tens previst quedar-t'hi molt de temps o penses en tornar?
Potser tornaré algun dia, però de moment no hi penso. Encara tinc ganes de viatjar i viure a l'estranger, sigui a Ginebra o a qualsevol altre lloc.

Quins contrastos has notat en el teu país d'acollida?
Contrastos, moltíssims. La gent dina a les 12h. A la suïssa alemanya sopen a les 18:30h. A qualsevol lavabo que vagis sempre hi ha paper i sempre hi han bosses en els dispensadors de bosses per les necessitats dels gossos en els parcs públics, sempre.

Quan entres en un bar o en un autobús, és com si entressis en un teatre en plena funció: tot està en silenci. Tothom té molt respecte pels altres i intenten no molestar lo més mínim. A Catalunya, a mesura que un sopar va evolucionant en el temps, la gent va parlant i rient cada cop més fort, és un element natural de la nostra "cultura"; a Suïssa, quan crides una mica massa pots notar els ulls del altres comensals clavats al teu clatell, és una espècie de calmant social.

Els suïssos son extremadament educats: L'expressió més utilitzada i de llarg és "Excusez-moi". El més mínim encontre dins l'autobús o pel carrer, sempre resulta en una sincera disculpa de les dues parts, sigui de qui sigui la culpa.

Què t'ha sorprès més del teu nou país?
El que m'ha sorprès més és que és tal i com me l'esperava, ni més ni menys. Es venen tan bé a ells mateixos que la idea de país que transmeten és exacte, com els seus rellotges. En lo únic que han exagerat és en el número de vaques de color lila, no n'hi ha tantes com ens volen fer creure.

Es un país extraordinari, vagis on vagis el panorama és increïble. Les ciutats amb els seus llacs i les vistes dels Alps des de gairebé tot arreu és una imatge molt difícil d'oblidar.

I ara que m'hi feu pensar, també em sorprèn que amb tot el temps que porto per aquí només puc considerar 1 suís com amic, son una gent una mica tancada i no es relacionen gaire amb els estrangers. Tampoc és el primer país on això passa.

Què trobes més a faltar de Mataró?
En primer lloc la família, però gràcies a l'Skype ens mantenim en contacte.

En segon lloc: el mar (encara que per aquí diguin el contrari el llac no és el mateix), cada cop que vinc a Mataró l'he de veure. I també el clima: aquí tenim 6 mesos d'hivern a l'any, cosa que no em fa especial gràcia perque no m'agraden els esports de neu. Viure a Suïssa i no agradar-te esquiar és com viure a Mataró i no agradar-te la platja: ets perds part del glamur de l'experiència. Ho intento compensar menjant molt de formatge, però suspito que no és el mateix.

Estàs connectat a l'actualitat de la ciutat?

La veritat és que estic molt desconnectat de la realitat mataronina, però em poso una mica al dia cada cop que baixo i també aprofito per assebetar-me de com va el Barça.

Com veus Mataró en la distància?
Cada cop que em pregunten d'on sóc, responc: "De Barcelona (Catalunya)", però quan em pregunten una mica més específicament dic "d'una ciutat a 30 km de Barcelona: Mataró" i m'he trobat molta gent que la coneix. i això sempre desperta un petit sentiment d'orgull sobre la ciutat que consideres com "casa teva".

Ens pots explicar alguna anècdota?
En tinc una per cada Suïssa.

A Ginebra (Suïssa francesa): La primera setmana d'estar per aquí vaig entrar dins d'un bar per pendre alguna cosa. I tal i com ho feia a Mataró ,quan va venir la cambrera li dic "Un cafè." i segueixo llegint el meu llibre. Ella es queda quieta i quan torno a aixecar el cap diu: "Bon dia senyor, que desitja?......les coses no van més ràpides si no és diu bon dia".....Si a Ginebra no comences amb un "Bon dia", no hi ha res a fer.

La segona és a la Suïssa alemanya, a Basilea: ma muller i jo ens vam asseure en un bar i vam demanar al cambrer una copa de cafè amb gelat (era juliol), però que enlloc de posar les tres boles de gelat barrejades amb el cafè (tal i com estava especificat en el menú) li vam demanar que les posés al costat de la copa. El cambrer ens va posar una cara com dient "Esteu bojos?", i va anar a buscar l'encarregat. Quan aquest va arribar li vam explicar el que volíem i ell, molt educadament ens diu que això és impossible: La carta posa que són 3 boles de gelat dins del cafè i que si feia una excepció amb nosaltres ho hauria de fer amb tothom.....i jo que em pensava que els alemanys eren quadriculats.