Joan Ribas, enginyer a Miami

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Joan Ribas i vivim juntament amb la meva dona Sílvia i els meus fills, Maria, Joan i Eric a Miami als Estats Units. Hem obert una delegació d’ENG Enginyeria, empresa de la que soc soci juntament amb el meu germà.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Des de fa alguns anys, gran part dels nostres clients estan ubicats a Centre i Sud Amèrica i darrerament m‘estava tocant viatjar amb força freqüència havent de passar entre dues i tres setmanes fora de casa cada dos-tres mesos. Aquest fet, juntament amb la situació econòmica de Catalunya ens va fer decidir a obrir la oficina a Miami. Aquí estic més a prop dels meus clients, pel que amb un cop d’avió, des de Miami em planto a qualsevol lloc de Centre Amèrica, reduint el temps que estic fora de casa. També permet tenir un contacte més proper amb els clients i que aquests ens vegin com una companyia més internacional. Un altre factor afegit és les possibilitats d’obertura i networking que ofereix una ciutat com Miami, que actua com a hub perfecte de tot el continent americà.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
La nostra idea inicial és no superar els quatre anys d’estada, temps que ha de ser suficient per a consolidar el negoci i a la vegada que els meus fills hagin pogut agafar el més bo d’aquesta altra cultura sense que se m’arrelin aquí.

Quins contrastos has trobat en el teu país d’acollida?
Sobretot la mida de les coses, des d’un pot de iogurt fins a les dimensions de la ciutat. Aquí  les distàncies són enormes i és impensable sortir a fer encàrrec a peu. El cotxe és imprescindible per tot, el que a la vegada fa la ciutat més freda i asocial.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
La desmitificació de tot l’ideal americà que tan bé ens saben vendre a través de les sèries i pel•lícules. Quan ets aquí te n’adones que nosaltres no vivim ni molt menys pitjor que ells, ans al contrari.

Què trobes a faltar més de Mataró?
Tot en general. La família, els carrers, la manera de viure, el menjar, el tracte amb la gent... en general tot al que m’he acostumat en més de 40 anys.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Rebo diàriament el butlletí  electrònic del Cap Gros digital, a més, les noves tecnologies com el correu electrònic, o l’skype em permeten estar en contacte amb la gent de Mataró i per tant més o menys m’assabento de tot.

Com veus Mataró en la distància?
Com la meva ciutat a la que enyoro i que ara està passant per una situació difícil. Espero que amb l’empenta de tots, els que esteu allà i els que hem sortit, tornem a tirar-la endavant i millorar-la.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Tot el rotllo de l’obtenció del visat que ens va obligar a la meva dona i a mi d’anar a Madrid des de Miami només per tenir una entrevista a l’ambaixada dels Estats Units a Madrid. Vam haver de deixar els nens amb el meu germà  que es va desplaçar expressament per això durant els dies que vam ser fora.