Capgròs
Jaume ‘Mitus’ Pujol té 22 anys i aquesta temporada és una de les principals referències ofensives del Joventut Handbol Mataró. Ja ha marcat 93 gols, 5 dels quals en la derrota d’ahir dissabte a la pista del Finestrelles (33-25). Va ser un dels màxims golejadors del partit i forma part del Top 10 de canoners de la lliga.
Amics i companys d’equip el coneixen com a ‘Mitus’, sobrenom afectuós per algú de 1,88 m que és el terror de les defenses rivals. “Vaig créixer tard. Fins a juvenil feia metre seixanta. Ja em va quedar ‘Mitus’. El meu pare també es diu Jaume.” Jaume Pujol ‘pare’ porta tota una vida com a directiu del club mataroní on juga el seu fill. “A casa no eren gaire partidaris del futbol. El meu pare ja era de la junta quan jo, de petit, vaig començar a jugar a handbol. Primer a l’escola, en aquell programa poliesportiu que consistia en fer un esport diferent cada trimestre. Després, a tercer, vaig començar a entrenar amb el Joventut. A quart ja competia.”
'Mitus' Pujol té dues germanes grans. La primera no té, ara mateix, cap vinculació amb l’esport. La segona és una de les millors esportistes que ha donat la ciutat de Mataró en els últims anys; Ariadna Pujol és professional del bàsquet i juga a la màxima divisió estatal amb el Cadí La Seu. Mataronins de tota la vida, els Pujol han diversificat el seu talent esportiu. En el cas d’en ‘Mitus’, però, sense canviar mai d’equip: “Sempre m’he sentit molt còmode a Mataró, amb el Joventut, i mai he tingut la necessitat de marxar. Quan el Sarrià (Girona) va pujar em van venir a buscar, però no ho veia clar perquè, entre d’altres coses, estava estudiant a Barcelona.”
En aquell moment estudiava enginyeria electrònica industrial i automàtica, però va canviar de carrera perquè no acabava d’avançar ni hi trobava un interès genuí: “Ara estic fent arquitectura tècnica i edificació. Em va bé, estic a segon i quan acabi podré ser aparellador.” A la pista, des de la posició de central, també intervé en diverses etapes del procés constructiu... del joc, en aquest cas: “Cap fred i manar les jugades. M’agrada jugar de central-lateral, estic a primera línia i vaig fent encreuaments i intercanvis de posicions amb els companys.”
I la conversa amb en ‘Mitus’ s’acaba aquí. Són les 11:00h del diumenge i ell entra a la pista del Bordils amb el juvenil del Joventut. N’és el segon entrenador, amb els nois que ja entrenava quan ell era juvenil i els seus joves deixebles encara eren alevins. Passen els anys, la passió per l’handbol continua.
Comentaris