Jan Bonamusa, mataroní de tota la vida

One Club Man és una expressió esportiva, sovint futbolística, que fa referència a aquells jugadors que han vestit la samarreta d’un únic club al llarg de tota la seva carrera esportiva. De fet, l’Athletic Club, en la seva voluntat de prestigiar aquestes trajectòries per motius evidents, ja fa uns anys que va establir un guardó que s’anomena justament així, One Club Award o One Club Man. L’han rebut autèntics mites del futbol, com Paolo Maldini, Sepp Maier o Billy McNeill. En el futbol cada vegada és més estrany veure casos com aquests, però no així en altres esports. De totes maneres, el cas de Jan Bonamusa és francament extraordinari. El jugador del Joventut Handbol Mataró, de 27 anys, acumula dues dècades senceres jugant al club de manera ininterrompuda. No ha vestit cap altra samarreta i no fa la pinta que aquest dia hagi d’arribar.

“Tenia set anys i m’hi vaig apuntar perquè el meu germà gran ja hi jugava.” El seu germà gran, dos anys més, és en Bernat Bonamusa, que de fet encara juga al Joventut tot i que aquesta temporada ha hagut de lluitar durant gairebé tot el curs amb una lesió al genoll. Els inicis d’en Jan amb l’handbol van ser curiosos: “No hi havia tants nens que juguessin a handbol i jo ho havia de fer amb nens de dos o tres anys més. Era el microbi de l’equip i en aquella primera temporada només vaig marcar dos gols durant tot l’any, però vaig seguir jugant perquè m’agradava molt i confiant que el meu dia arribaria.”

I va arribar. Dies pels quals valia la pena esperar i que, amb el pas dels anys, prendrien la forma de grans records. En tria tres: “Amb el cadet vam guanyar els sectors i vam jugar el Top 8 del Campionat d’Espanya. L’any següent també vam jugar els sectors a León i, finalment, el meu debut amb el primer equip quan tenia 18 o 19 anys.” Jan Bonamusa no ha tingut mai la intenció de marxar de Mataró i ha arribat al sènior en companyia d’altres grans noms de la generació del 93, com Àlex Bosch o Oriol Vaqué. Mario Martínez també és del 93 però primer va ser rival, a La Roca, i ara company d’equip.

Jugador d’una enorme polivalència, en categories inferiors ja feia d’extrem o de central indistintament, durant les últimes setmanes ha abandonat la banda per interpretar rols de primera línia. Ahir dissabte va marcar cinc gols en la derrota per 29 a 28 a la pista del Sabadell: “La baixa d’en Mitus, que ha anat a jugar a Santoña, ha canviat algunes coses. L’extrem és definidor i el central qui dirigeix el joc, però jo em sento còmode a totes les posicions.”

Fora de la pista, pàdel i molta muntanya. A nivell acadèmic primer va fer criminologia a la Pompeu, després Dret a la Universitat de Barcelona i, per acabar, el màster d’advocacia a la UAB: “El dret penal seria allò que més s’escau però de moment no exerceixo. Des de fa tres anys treballo en una consultoria de Mataró.” 20 anys al Joventut i més de 8 estudiant carreres mentre també feia d’entrenador a les categories inferiors del club. Jan Bonamusa és un home de compromisos a llarg termini.