Ingrid Donoso, un any fent la volta al món

Em dic Ingrid Donoso Cañete. Visc i treballo a Mataró. Sóc psicòloga y treballo com a coordinadora del Club Social Tu Tries a la Fundació privada Funamment que col•labora amb l'associació de familiars de malalts mentals del maresme.

Vaig marxar el 6 de gener a fer la volta al món. Un amic feia anys que deia que ho faria i quan va arribar el moment vaig veure que perquè no ho podia fer jo, ja que m'agradava tant viatjar. I així va ser, vaig demanar una excedència d'un any. Vam iniciar el viatge el 6 de gener. El recorregut va ser: Etiopía, Omán, Australia, Tasmania, Nova Zelanda, Tailandia, Cambodja, Vietnam, Laos, Myanmar, Nepal, China, Mongolia, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, Equador, Perú, Bolivia i Argentina i vam arribar el 18 de desembre.

El que més destaquem d'aquest viatge és l'experiència de conèixer la gent i la seva cultura. Per això vam utilitzar molt el couchsurfing que es tracta de dormir gratuïtament a casa de la gent que t'ofereix un llit o un sofà. Estalviar a vegades no ho fas molt perquè acabes fent sopars espanyols per a la gent o convidant-los fora, però la experiència és increïble perquè t'ajuden molt, et sents com a casa (així s'agraeix molt durant un any) i intercanvies moltes experiències.

El que més m'ha sorprès del meu viatge ha estat que en comptes de valorar més el que he vist, valoro més les persones que he conegut durant i el tracte exquisit que hem tingut.
No he volgut estar molt connectada ni a les notícies del país ni de la ciutat. Volia desconnectar totalment i gaudir.

Hi ha molts contrastos amb els diferents països, sobretot amb Àfrica i Àsia que són els continents més subdesenvolupats. Els contrastos són diferents perquè són països pobres i també els costums.

Anècdotes tinc moltes, les més divertides de Xina. Allà és molt difícil trobar algú que parli en anglès així que segons on vagis tot està en xinés: els trens, busos, el menjar... és un país difícil per a viatjar sol perquè has de sortir al carrer a buscar a algú que parli anglès per a poder comprar un bitllet de tren. Fins i tot entraves als hotels de 4 estrelles a preguntar alguna cosa i...no parlaven anglès!
És bastant sorprenent que aquí no parlin anglès i que en canvi a Myanmar que és un país que fa poquet que ha obert fronteres puguis comunicar-te molt millor. En aquest país vam quedar sorpresos de l'amabilitat de la gent, cap interès econòmic com a la resta d'Àsia.

A Etiopía un home ens va parar pel carrer per convidar-nos a la cerimònia del cafè a casa seva. I en una casa de 4 metres quadrats ens va convidar a prendre 3 cafès (com és la tradició) fets en el moment...boníssims!!!