Un Pavelló de Cirera vestit de gala viu la permanència del GrupClima Mataró

Partit vibrant i emocionant el que es va viure el passat dissabte al Pavelló de Cirera. El GrupClima Mataró necessitava només un punt per a assegurar-se la permanència a la millor lliga del món d'hoquei. El partit es presentava complicat i transcendental. L'Igualada, insistent de mena, va estar a punt de truncar la festa mataronina. Xavi Gonzàlez encenia la llum de l'esperança al minut 17 amb un gol de penal. L'Igualada, lluny de conformar-se amb el resultat, va buscar l'empat, però un fortí a la porteria del Mataró ho va evitar fins al minut 49, quan, després d'aturar tres llançaments de pena màxima, un nou penal favorable a l'Igualada va significar l'empat. Finalment, 1 a 1 al marcador. La salvació una realitat.

El partit va començar amb un altíssim ritme de joc digne de la millor lliga del món d'hoquei. La importància del partit va portar a Ivan Sanz a utilitzar l'alineació de gala (Pere Anton, Roger Arnau, Xavi Gonzàlez, Marc Navarro i Roger Rocasalbas) i fer només un canvi amb la incorporació de Miquel Calero al joc. Amb aquests sis jugadors (Acuña, Adam Puig, Florença i Calonge van haver de mirar el partit des de la banqueta) els mataronins van començar a pressionar per a anotar quan abans millor. Però, al minut 5, un penal favorable a l'Igualada, més que discutit per la banqueta maresmenca, podia truncar la festa. Jordi Raventós va ser l'encarregat de fer el llançament de pena màxima, i Pere Anton, brillant al llarg del matx, va aturar-lo davant l'embogiment de la grada, plena de gom a gom. Poc després, era Xavi Gonzàlez qui ho intentava amb un potent xut que Bargalló refusava amb dificultat. Al minut 12, un penal favorable al Mataró, va ser llançat per Roger Rocasalbas que va veure com la pilota no aconseguia entrar. La insistència en atac dels de Mataró, de la mà de Marc Navarro, Rocasalbas i Gonzàlez, desesperava la banqueta igualadina que veia com el gol mataroní seria imminent.

Al minut 17, un penal sobre Rocasalbas era llançat per Xavi Gonzàlez. Màxima expectació al Pavelló de Cirera que va emmudir davant la tensió del moment. El capità mataroní es disposava a llençar el penal, i enganyant a Bargalló escolava la pilota al fons de la xarxa. La bogeria de la grada, i del lesionat Bartrès, animava un Mataró crescut davant el setè classificat. Quan faltaven cinc minuts per al final de la primera meitat, una falta directe favorable a l'Igualada va provocar la cridòria del públic assistent. David Busquets, disposat a empatar el matx, llançava la falta fent que la pilota, sorprenentment, topés amb els tres pals de la porteria de Pere Antón, i acabés a fora davant la sorpresa de tots els presents.

En la represa, el ritme de joc trepidant va seguir marcant la tònica del partit, i la fantàstica actuació de Pere Anton, i Roger Arnau en línies defensives, evitava el que podria haver sigut una desfeta. Al minut 9 va arribar una de les jugades més boniques del partit quan, Marc Navarro, prenia la pilota a la frontal de l'àrea de l'Igualada i inventant una cua de vaca, al més estil futbolístic, aconseguia fer un potentíssim xut que sortiria fregant el pal de la porteria de Bargalló. Un minut més tard, un nou penal favorable a l'Igualada, era aturat per Pere Anton. En la contra, novament Marc Navarro, trencava la cintura a Montferri, i el seu xut sortia desviat. L'atac igualadí es va anar consolidant, i la insistència de cara a porteria, feia trontollar les esperances mataronines. A falta de 9 minuts, un nou penal per a l'Igualada, era llançar per Baragalló i, novament Pere Anton, refusava la pilota. A continuació, dues jugades gairebé mil·limetrades entre Bargalló i Montferri, van ser refusades perfectament pel fortí mataroní.

Quan faltaven quatre minuts per cloure el partit, Xavi Gonzàlez inventava una finta que semblava impossible i aconseguia fer una vaselina per sobre de Bargalló que, incomprensiblement, va anar fora. Dos minuts més tard, una mil·limetrada passada de Miquel Calero des de les línies defensives a Xavi Gonzàlez situat davant de Bargalló, no era caçada pel capità mataroní, quan semblava que seria la jugada que sentenciaria el partit. Al minut 49, a falta de segons per acabar, un nou penal favorable de l'Igualada va provocar la indignació del públic assistent. Aquesta vegada, Pere Anton no va poder fer res per evitar que Busquets anotés per als seus. Amb l'1 a 1 la botzina feia realitat la permanència. Jugadors i afició es van fondre en un ensordidor aplaudiment que va cloure amb una emotiva abraçada entre tots els jugadors mataronins, Bartrès inclòs.

Llegeix la contracrònica del partit.