Felicitat plena al Pavelló de Cirera

Intens partit el viscut el passat dissabte dia 12 al Pavelló de Cirera. Les expectatives feien presagiar un partit frenètic. Però ho va ser més. El Voltregà es jugava la permanència i el GrupClima volia acabar la temporada amb victòria. Dos gols, un de Bartrès, i un de Rocasalbas, feien preveure el descens del Voltregà. Però l’empat del Cerdanyola mantenia als de Sant Hipòlit a la màxima categoria. Un gol del Cerdanyola a falta d’un minut per finalitzar el seu matx amb el Vilanova, coincidia amb la botzina final del partit al Pavelló de Cirera. Les llàgrimes queien dels ulls dels aficionats i jugadors del Voltregà, i l’afició mataronina, en un exemple de solidaritat amb l’equip rival, corejava ‘Voltregà, Voltregà’. Però la sorpresa va arribar de la mà de David Ros, quan a falta de 40 segons pel final, empatava a Vilanova, i el Voltregà certificava la seva salvació. L’alegria va envair el Pavelló de Cirera. Els crits d’alegria dels aficionats de Sant Hipòlit van eclipsar els cants mataronins per acomiadar un jugador que ho ha donat tot per l’equip mataroní: Roger Rocasalbas no tornarà a vestir la samarreta del Mataró, però deixa un gran llegat a l’equip, i clou la temporada sent el màxim anotador del Mataró amb 25 dianes.

El matx va començar amb el domini de la pilota per part del Voltregà. La multitud blanc i blava que s’aplegava a les graderies organitzava una cridòria que esperonava als seus. La primera oportunitat, però, va ser per Bartrès que, combinant amb Formatgé, va fer tremolar a Puigbí. Al minut 6, un contracop de Vives va fer lluir un Roger Fernàndez que va mostrar-se intractable al llarg del matx. Dos xuts llunyans de Formatjé van ser les ocasions més clares de la primera part, en que es va veure un Mataró descol·locat a la pista que semblava jugar a mig gas.

A la segona part la història va canviar radicalment. El Mataró va sortir a per totes i al minut 30 Bartrès faria el primer gol de la nit després d’una bonica jugada individual. Tres minuts més tard, un potentíssim xut del mateix Bartrès era aturat per Puigbí amb moltes dificultats. A partir del minut 10 de la segona meitat, Francesc Bargalló es va encarregar de provar d’afusellar la porteria de Roger Fernàndez cada cop que el Voltregà tenia la possesió, però Bargalló no va aconseguir anotar per als seus, ja que Fernàndez, una nit més, va estar estel·lar. A falta de dos minuts, el killer del Mataró, Roger Rocasalbas, va acomiadar-se de la seva afició amb un gol precedit d’una jugada combinada amb el seu millor aliat, Jordi Bartrès. De ben segur que l’afició del Mataró trobarà a faltar les jugades combinades d’aquests dos jugadors la propera temporada. Finalment, 2 a 0. La satisfacció plena, va arribar amb l’anunci de l’empat a la pista del Vilanova, que certificava la permanència de l’històric Voltregà. L’afició blanc i blava va envair la pista on jugadors i afició es van fondre en càntics que van posar la pell de gallina a l’afició del Mataró. Un final de lliga d’infart, amb final feliç.

El Mataró, jugava a casa?
La nota negativa del partit se la va emportar la organització del partit. Els aficionats mataronins es van trobar amb una desagradable sorpresa quan van entrar al Pavelló. La graderia gran, on cada setmana s’hi apleguen els aficionats mataronins, estava reservada a l’afició del Voltregà. Per motius de seguretat evidents, les dues aficions havien d’estar separades, però l’aficionat mataroní es va sentir malament quan va veure que havia de seure a la graderia alta, des d’on el partit es veu molt pitjor. L’enfadament d’algun seguidor es feia notar quan es preguntaven si el Mataró jugava a casa o a la pista del Voltregà, i quan es plantejava la qüestió de perquè interessava més que l’aficionat del Voltregà estigués més aprop de la pista que la del Mataró.

La contracrònica: 'Sant Hipòlit... de Mataró'