Capgròs
Color. Molt de color va tenir la graderia del Pavelló de Cirera. En la millor entrada de la temporada, l'afició va respondre a la crida del club per tal d'aconseguir, junts, el punt necessari per mantenir-se a la millor lliga del món. Al davant, un Igualada de play-off intractable en aquesta segona volta. Es va notar als primers minuts, on el GrupClima aguantava com podia els envits visitants, fins i tot, un penal aturat per Pere Anton. La gent s'animava. Megàfons, cheerleaders i els Mataró fans, incondicionals del CE Mataró que es van unir a la causa. El capità Xevi Gonzàlez va fer embogir la pista de Cirera amb la seva execució esplèndida del penal que suposava l'1-0.
Per primera vegada, els crits, els aplaudiments i els càntics de l'afició posaven la pressió sobre rival i esperonaven als propis. Tot i ser groc-i-negres, les banderes que onegen els seguidors més fidels del primer equip de futbol de la ciutat feien goig entre el blanc-i-blau del GrupClima Mataró i els seus seguidors. L'equip controlava el partit, amb el resultat (1-0) encara sobraven dos punts. Una falta directe, però, posava l'ai al cor als assistents. Una divinitat, o simplement l'atzar, s'encarregava que els tres pals, al més pur estil billar a tres bandes, rebutgés el remat visitant. Primer compte enrere de l'afició: tres, dos, u!. Durant el descans, la feina ben feta continuava amb els forts i merescuts aplaudiments al primer equip femení del club, setè a la Copa de la Reina i que es juga la lliga la propera setmana.
En la represa, el ritme taquicàrdic va augmentar. Navarro es va disfressar de Romario per inventar un regat que, malauradament, acabaria amb un xut massa desviat que arrencaria els ui! d'un pavelló entregat. L'Igualada començava a despertar, i els àrbitres, per no perdre el costum, a fer de les seves. La tensió i els nervis no van ser una excepció a la llotja: el president Josep Maria Spa no podia amagar la seva indignació davant un clar penal no xiulat. Per la seva banda, Baron no s'explicava, de peu i amb els braços a la cintura, com els col·legiats regalaven una nova pena màxima, la quarta, a l'Igualada. Empat al marcador. Els mataronins provaven d'aguantar durant l'últim minut la pilota com si de la seva vida es tractés. Els aficionats, ja de peu, incapaços d'esperar asseguts, combinaven un seguit de mirades ràpides a la pista i al marcador. Segon compte enrere. L'últim de la temporada. L'any vinent, més.
Comentaris