El CH Mataró toca el cel i torna a OK Lliga cinc anys després

El CH Mataró va aconseguir dissabte tancar un cicle i tornar a la màxima categoria del hoquei patins estatal. Els de Joan Carles Vadillo van complir el somni que es venia gestant en les darreres jornades, i van aconseguir l’ascens a OK Lliga cinc anys després que l’equip baixés a Primera Estatal. Els mataronins necessitaven sumar tres punts per certificar la seva presència entre els millors d’Espanya, però abans d’acabar el partit ja sabien que ho havien aconseguit. El SHUM Maçanet, quart classificat, jugava a les 20.00h davant el Santa Maria del Pilar i acabava perdent amb els madrilenys. Els mataronins eren matemàticament equip d’OK Lliga. I per celebrar-ho van fer la festa rodona guanyant per 5-2 al Sant Cugat.

Els mataronins han fet una temporada gairebé perfecte en la que han sumat 16 victòries, quatre empats i quatre derrotes. Els números parlen per sí sols. Amb 115 gols són el conjunt més golejador de Primera Estatal, i amb 70 encaixats són el segon menys golejat. L’equip, que s’ha estat foguejant durant un lustre amb jugadors sortits de la casa i algun fitxatge puntual –que aquest any no n’hi havia- fins aconseguir que una fornada de jugadors jove s’hagi convertit en un equip experimentat en una categoria tant complicada. La clau, el moment en el que es veia que els de Vadillo podien tornar a pujar,  va ser en dos enfrontaments directes.

Els de la capital del Maresme van guanyar en la segona volta el SHUM Maçanet i el PAS Alcoi, dos equips cridats a dominar la categoria. 4-2 als de Maçanet en la segona jornada de la segona volta i idèntic resultat davant els alcoians. Allà es va veure clar que l’equip volia i podia aconseguir l’ascens. On en les temporades anteriors es fallava, es perdien punts i es despenjaven del títol, aquí donaven una estocada als seus rivals. La visita a l’Areces va ser un altre exemple; empat, dos punts que semblaven que volaven i gol en l’últim segon que donava tres punts. Tres moments que han donat sentit a una temporada regular, intractables a casa i molt fiables fora. I així, partit a partit, discurs que no ha desviat ni un centímetre Vadillo en tota la temporada, els fruits han arribat.

El Jaume Parera, entregat
El Mataró sortia a la pista conscient que tenia l’ascens molt a prop (a l’inici del partit amb el Sant Cugat el SHUM perdia 4-0). Però volia fer la feina per no haver de dependre d’altres resultats. I en la primera part, els mataronins van dominar al Sant Cugat sense acabar de trobar manera de perforar la porteria contrincant. Seria Eric Florenza quan quedaven menys de deu minuts el primer en inaugurar el marcador. Abans del descans, de falta directa Aniol Mangas aconseguia fer el segon i encarrilar la victòria.

A la represa, l’equip es mostrava sòlid al darrera malgrat que van patir més d’un ensurt. Però era el dia del Mataró, el dia que havien esperat cinc anys. De nou el mateix guió però amb un altre ordre: Aniol Mangas anotava de falta directa i tres minuts després Florenza sentenciava. 4-0, victòria que no es podia escapar i bogeria al pavelló mataroní. El Sant Cugat retallaria diferències, però ja no hi havia opció pels del Vallès. A poc més de cinc minuts per acabar, Martí Casas feia el cinquè, gairebé a la següent jugada el Sant Cugat feia el 5-2 i així acabaria el partit.

L’equip va celebrar a peu de pista amb aficionats, tècnics i familiars un ascens que s’ha fet esperar. En cinc anys hi ha hagut temporades on han faltat un parell de jornades per arribar a lluitar per l’ascens, i d’altres en les que n’han sobrat algunes abans que l’equip es despengés. La temporada 2013-2014 acaba amb ascens a dues jornades pel final. Un any històric on també el femení jugarà a OK Lliga la temporada vinent.