Aina Florenza: “Quan vinc a jugar contra el Mataró se’m remou una mica tot”

Només té 20 anys i ja se la considera com la millor jugadora d’hoquei patins del món. La mataronina Aina Floreza Edo va rebre dimarts, en el decurs de la Festa de l’Esport Català de la UFEC, el premi que l’acredita com a millor esportista catalana del 2022. I, com no podia ser d'una altra manera, el passat divendres dia 27 també va ser guardonada com la millor esportista mataronina del 2022 en el marc de la Nit de l'Esport celebrada al Teatre Monumental. L’Aina, un animal competitiu de primer nivell que busca i troba el gol, és l’estilet en atac del millor equip dels darrers anys, l’Hoquei Palau. Va i ve cada dia des de Mataró, la seva ciutat. I s’imagina encara molts anys calçant-se els patins, esbotzant estadístiques de gols i seguint engreixant un palmarès que, en molts altres esports, li hauria procurat molt més reconeixement que el que té.

Què se sent en ser considerada la millor esportista catalana de 2022? 
Em va sorprendre positivament quan m’ho van dir. No m’ho esperava. Em van avisar que estava nominada i després del jurat quan m’ho van anunciar em va alegrar molt. Que es fixin amb tu i et reconeguin és positiu i encara més amb un esport minoritari com l’hoquei patins i el femení, encara més!

 “Guanyes títols com la Copa d’Europa i el Mundial i sembla que no existeixis!”

L’etiqueta de ‘millor jugadora del món’ pesa?
Jo no em sento així. La gent pot dir el que vulgui, hi haurà arguments a favor d’aquesta consideració i d’altres a favor d’altres companyes. Hi ha moltes jugadores que també tenen molt de nivell i que els hi podrien dir. No em poso més pressió per una etiqueta concreta però sempre t’agrada que diguin coses bones de tu.

Deveu estar poc acostumades a tenir reconeixements.
L’hoquei patins com a esport no només és molt minoritari, també és molt poc mediàtic. I per tant veus que quan guanyem hi ha poc reconeixement. Hem guanyat copes d’Europa, Mundials… i sovint sembla que no existeixis. Com si nosaltres no féssim la mateixa feina que el futbol per exemple. Amb el que costa fer el que estem fent... 

Dins del propì esport, la bretxa entre masculí i femení s’està retallant?
Potser anem millorant però massa poc a poc. Hi ha massa diferència encara entre hoquei masculí i hoquei femení. Òbviament no és com el futbol, a l’hoquei hi ha molts jugadors que no s’hi poden guanyar la vida però d’altres en canvi sí que poden. En l’hoquei femení cap jugadora s’hi dedica plenament. De fet són els propis clubs els que vetllen per mantenir-se ells mateixos com a entitats.

L’Hoquei Palau, on jugues, és el gran dominador de l’OK Lliga Femenina. Però darrerament sembla que s’està igualant la lliga, que hi ha més equips amb nivell. Això és bo?
Totalment. Cada cop és més competitiva l’OK Lliga i això vol dir que hi ha més nivell, que hi ha més nenes jugant a la base, que pugen millor. La Lliga millora i sobretot és més atractiva si no hi ha tanta diferència entre equips. Crec que el millor del que està passant és que els partits són millors per a l’espectador i aquesta és la clau de tot plegat. Per sort, a més, el Palau seguim en un molt bon moment. I que duri!

Com veus el CH Mataró?
El Mataró ho està fent molt bé i és un d’aquests equips que estan donant nivell a l’OK Lliga Femenina.

“Jo ho he après tot i he madurat gràcies a l’hoquei”

Què suposa per tu jugar contra el Mataró, especialment al Jaume Parera?
El CH Mataró sempre serà casa meva. És on he crescut i m’he format. Sempre que torno al pavelló a jugar contra el Mataró se’m remou una mica tot i revius sensacions antigues. Recordo tota l’etapa al Mataró de manera molt maca. 

Què fa l’Aina Florenza quan no duu patins ni exerceix de millor jugadora del món?
Estudio. Estic a tercer d’Educació Primària. Compaginar els estudis amb l’hoquei és complicat perquè l’esport d’elit requereix de moltes hores i dies i òbviament treus el temps dels estudis. Jo els matins vaig a la universitat com tanta altra gent de la meva edat i a les tardes estudio i entreno. És qüestió d’organitzar-se i aprofitar les hores. Al final faig hoquei perquè és el que m’agrada i és cosa meva trobar-hi les hores a tot.

Formes part de la generació d’or de l’esport mataroní, totes noies.
Mataró té molta potència en esports com el nostre, l’hoquei però també en altres. Que a Mataró se’t reconegui i estigui visibilitzada és bo i crec que jugadores com la Marta Bach o la resta del waterpolo, o la Raquel Gonzàlez o la Galia Dvorak fan bé a l’esport i la ciutat perquè fan que se’n sàpiga dels seus esports. 

Per últim, com convenceries a les nenes del Maresme a provar l’hoquei, que poden ser l’Aina Florenza del futur?
L’hoquei patins és un esport d’equip i només això ja és una gran sort. A qui el vulgui practicar li diria que hi pots trobar l’amistat, uns valors, un passar-ho bé i uns aprenentatges molt valuosos. Jo he après molt gràcies a l’hoquei, he madurat en tots els sentits gràcies a l’esport. Li diria que ho intenti i que es fixi amb una cosa: la majoria de persones que el comencen a practicar segueixen i segueixen. Per alguna cosa serà!