L'històric futbolista Luis Suárez i Mataró

Acaba de morir Luis Suárez, un dels jugadors de futbol espanyols més importants de la història: primer pilota d'or nascut al nostre país (després només l'ha tornat a guanyar la gran Alexia Putellas), va triomfar sobretot defensant els colors del Futbol Club Barcelona, l'Inter de Milà i la selecció espanyola, tot i que també va jugar al Deportivo de La Corunya, l'Espanya Industrial i la Sampdoria. Amb el Barça va guanyar dues lligues, dues copes i dues Copes de Fires, amb els italians va aconseguir tres lligues i dues Copes d'Europa, mentre que amb Espanya va proclamar-se campió de l'Eurocopa en la històrica edició de 1964. Com a entrenador, va dirigir Inter, Sampdoria, SPAL de Ferrara, Como, Cagliari, Deportivo de La Corunya, selecció espanyola sub-21, selecció espanyola absoluta, Inter un altre cop, Albacete i novament Inter. En el cas dels nerazzurri, podem dir sense por a equivocar-nos que ha estat el club de la seva vida, del que durant dècades ha estat un dels seus grans ambaixadors. Suárez feia molt que ja era un milanès i un interista més.

Avui, però, vull aturar-me en la relació de Luis Suárez amb la ciutat de Mataró, i més concretament amb el principal club futbolístic de la ciutat, el CD Mataró (avui CE Mataró). El cas és que durant la seva etapa com a jugador del primer equip del Barça (entre 1954 i 1961) es va enfrontar dos cops amb el club groc-i-negre, totes dues a la nostra ciutat.

La primera ocasió que Suárez va visitar Mataró va ser el 17 d'octubre de 1954 per jugar un partit amistós contra el CD Mataró, que va finalitzar amb 1 a 3 a favor dels blaugrana. Les alineacions van ser les següents: per part de l'equip local, aquest va formar amb Visa, Soto II, Soto I, Serra, Docampo, Dauder, Postils, Iriarte, Turró, Vela i Seller. A la segona part, van entrar Boixet, Almansa i Iriarte. Per part del Barça, van jugar Velasco, Swand, Biosca, Gracia, Vergés, Maristany, Navarro, Moll, Basora, Luis Suárez i Gálvez. A la segona part, va fer-ho també Ortoll. L'àrbitre va ser el senyor Roca. El gol inicial del Mataró el va fer Postills, mentre que després per part del Barça van marcar Navarro, Moll i Ortoll. En la crònica publicada al diari "Mataró" s'explica que el "Campo de Deportes registró una entrada de gala, a lo que contribuyó una maravillosa tarde otoñal, tibia y soleada". També es fa referència al bon nivell mostrat pel Mataró, que malgrat algunes baixes a l'alineació inicial va ser un digne adversari del potent equip blaugrana. La sacada inicial del partit la va fer el president del Barça, Miró-Sans, que va accedir al terreny de joc acompanyat del president del Mataró, Jaume Trabal, que va lliurar al màxim mandatari del FC Barcelona l'insígnia del club groc-i-negre. Miró-Sans, acompanyat d'altres directius, va visitar la piscina, el velòdrom, la pista de bàsquet, la secretaria del club i l'emissora Radio Maresma, on el van entrevistar. Al vespre, va tenir lloc un sopar de gala a l'Hotel Suís, en què es va lliurar al president blaugrana un artístic pergamí obra de l'artista Marià Ribas, en què se li nomenava soci d'honor del CD Mataró. En el seu parlament, Miró-Sans va destacar que Barça i Mataró havien seguir una trajectòria paral·lela en la seva història, fent esment al fet que el primer ferrocarril d'Espanya va unir la capital catalana i la nostra ciutat. Aquella temporada 1954-1955, el CD Mataró va finalitzar setè en el seu grup de Tercera Divisió (n'hi havia setze a Espanya) i tercer al Torneig de Permanència. Pel que fa al FC Barcelona, aquella temporada va ser sotscampió a la Lliga i semifinalista a la Copa.

Si repassem aquell número de "Mataró", el periòdic editat llavors per la Falange a la nostra ciutat, podem llegir com la campanya del Domund es posava com a objectiu recaptar vint milions de pessetes (uns 120.000 euros d'avui) a tota Espanya, com hi havia una exposició d'art de l'Agrupació Sant Lluc al Museu de Mataró, com la Caixa d'Estalvis de Mataró anunciava que en motiu de la festivitat de Sant Antoni Maria Claret mantindria tancades les seves oficines el dia 23, o que les pel·lícules en cartellera als cinemes eren "Obsesión", "Novio a la vista", "De aquí a la Eternidad", "La casa grande" i "Orfeo". Entre els anunciants, trobem el Bar Restaurant Canaletas, Viatges Marsans, Impremta I. Miralpeix, el doctor Enrique Bonet, Persianas Gradulux de Mateo Ros o el doctor M. Bernat Carreras.

La segona ocasió que Luisito Suárez va jugar contra el CD Mataró va ser el dia de Sant Esteve de 1955, en un matx que va finalitzar amb un 3 a 6 a favor del Barça. Per part local van jugar Ginesta, Soto, Roca, Dauder, Fradera, Ascón, Vergés, Vela, Bosque, Mañosa i Seller. A la segona part van participar també Espejo, Cruxent, Ramón i Postils. Per part blaugrana, van jugar Goicolea, Olivella, Rodri, Castañé, Flotats, Gonzalvo, Mandi, Sanpedro, Luis Suárez, Moreno i Navarro. A la segona part van intervenir també Estrems (mític porter mataroní) i Moll. L'àrbitre va ser el senyor J. Llop. La crònica del diari "Mataró" recull que va haver molt èxit de públic en un matí de Sant Esteve assolellat, i que el Mataró, malgrat que va avançar-se amb un contundent 3 a 0 (gols de Vela, Rodri en pròpia porta i Vela novament), després va veure com era àmpliament superat pel Barça, que va fer sis gols, obra de Moreno, Luis Suárez, Mandi, Moreno novament, Suárez un altre cop i Navarro. Aquella temporada 1955-1956, el CD Mataró va finalitzar novè en el seu grup de Tercera Divisió (n'hi havia setze a Espanya) i sisè al Torneig de Permanència. Pel que fa al FC Barcelona, aquella temporada va ser sotscampió a la Lliga i va arribar a quarts de final a la Copa.

En aquell número del diari "Mataró", s'informava que la ciutat posaria el nom del Doctor Fleming a una de les seves places, que s'havia instal·lat el tradicional pessebre a la Casa de Cultura de la Caixa d'Estalvis de Mataró, obra de l'artista José Zaragoza, que es van celebrar les proves de natació del Centre Natació Mataró i que al guanyador se li regalava un bloc de gel, que en pocs dies tindria lloc la cavalcada de Reis, o que Panaderías Reunidas acabava d'obrir una sucursal al barri dels Molins. Als cines, es podien veure pel·lícules com "La nave de los condenados", "El signo de Venus", "Ultimatum", "Escándalo en Rudfort", "El enemigo público número 1" o "El Gran Gorila". Com a anunciants, trobàvem Joieria Brucet, Carnisseria Caballar, Bar Restaurant Canaletas, Persianas Gradulux de Mateo Ros, el doctor Enrique Bonet o el doctor M. Bernat Carreras.

Com podem veure, dos anys seguits el Barça va visitar la nostra ciutat per enfrontar-se al CD Mataró, i els lectors més veterans hauran pogut identificar jugadors mítics en les dues alineacions blaugrana, però també en les del CD Mataró. Eren altres temps, en què si repassem el llistat de partits del FC Barcelona en aquelles temporades, es pot observar com jugaven amistosos contra equips com Vic, Martinenc, Tortosa, Caldes, Badalona, Sants, Figueres, Gavà, Sant Andreu, Horta, Europa, Sabadell, Terrassa o Puig-Reig. Amistosos on jugaven molts dels cracs blaugrana de l'època, per tota la geografia catalana. Avui, el futbol és un espectacle global en què les singularitats locals es van difuminant i on els diners marquen la senda a seguir, vinguin d'on vinguin, independentment de l'ètica en la seva consecució. Fa gairebé setanta anys, els afeccionats mataronins al futbol, però, van tenir la sort de veure jugar el gran Luisito Suárez a Mataró. Avui, crec que cal recordar-ho. Descansi en pau.

Mataró, 9-7-2023