Capgròs
Mataronines, mataronins: Feu forat a l’agenda per aquest diumenge. Sigui l’hora del vermut o de dinar però a les dues tocarà ser davant de la tele. Posar Esport3 i acompanyar amb tota la força telepàtica del món al CN Mataró Goufone en la seva segona final de la LEN Trophy, la segona competició europea. Les mataronines, amb Anni Espar de gran referent amb sis gols, s’han endut per endavant 9-6 al Roma italià. I ara es planten a la final amb tota la il·lusió del món.
El Mataró ha entrat al partit amb més ímpetu i amb una Anni Espar amb ganes de guanyar l’únic títol que encara no ha aixecat. Era ella qui guanyava múrria la primera pilota i qui culminava un contraatac ràpid en la segona acció del partit amb un parabòlic preciós. El Mataró alçava el nivell defensiu, treballava zonalment en defensa, evitava el joc de les italianes però en atac era incapaç de metabolitzar cap de les superioritats que anava provocant. Era una llàstima i les italianes sí que aprofitaven quan eren una més per marcar, en una acció totalment escorada. Acabava el primer parcial amb un 1-1 que es feia curt.
La primera que no percebia així era la pròpia Espar. Primer les italianes desaprofitaven ocasions per posar-se per davant i després era l’Anni la que entomava el repte. Un golàs llunyà al punt de l’escaire primer i després el tercer, més escorada. El Mataró tancava bé l’única via ofensiva que semblava buscar el Roma: la boia Gabardi. Però per altra banda no sabia aprofitar cap superioritat de les que tenien. Picozzi amb un golàs tornava a enganxar les romaneses amb el 3-2. A una Final Four s’hi ve a patir.
El forat s’obre al tercer
El tercer quart no començava bé. Bones accions defensives però les romaneses aprofitaven una superioritat per igualar 3-3 gràcies a un golàs de Luna Di Claudio. Altre cop igualades unes i altres, sí, però a partir d’aquí el CN Mataró Goufone aprofitava i obria forat. Alejandra Aznar, en un parabòlic sensacional, demostrava que és la millor esquerrana de la propera dècada i a la festa s’hi afegia un altre cop Espar, amb dos gols més. El partit, però, no estava. No s’adormia, el pal negava gols per a confirmar el color del matx, les exclusions s’acumulaven i Storai retallava a pocs segons d’acabar el parcial. No. El partit no s’havia acabat.
Començava un joc de nervis, d’imprecisions. De buscar més evitar l’error que no pas l’encert. El marge de dos gols semblava escadusser i els segons semblaven no voler passar. Faltava un puntet d’anar-hi i l’Anni Espar encara tenia més gana. Sublim, feia el 7-4. I de cop, es desencadenava també tot el que semblava bloquejat. A la festa s’hi sumava l’Alba Bonamusa amb un vuitè gol sensacional i Helena Lloret, esgotant la possessió, feia amb el novè que ni es notés que Galardi havia anotat el cinquè. Només una catàstrofe hauria evitat el pas a la final i la catàstrofe no ha passat. Ha emergit la bona defensa del Mataró. Les armes de les de Dani Ballart per empoderar-se de cara a la final de demà diumenge. La segona per a l’entitat. Europa les mira i elles ja han ensenyat les urpes.
La final es disputa diumenge a les 14h per Esport 3.
Comentaris