Glòria Gay, professora de castellà per a guies turístics a Cambodja

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Visc a Siem Reap, a Cambodja (Sudest asiàtic). Sóc directora de Kh, servei de guies turístics en castellà. Faig de Professora de castellà per als guies oficials d’Angkor.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Sóc a Cambodja des de principis de 2009. Tot va començar amb la idea de trobar un nou lloc, aprofitant la crisi que s’esdevenia al nostre continent. Per començar de zero un projecte, una vida, un nou món, es necessita valor i empenta, és clar, però també hi ha “inputs” aliens que et fan prendre la decisió. Coneixia un xic el país, hi havia estat de vacances 2 anys abans; la principal font d’ingressos a Cambodja, i més precisament a Siem Reap, la ciutat on visc, és el turisme. Els magnífics, monumentals i meravellosos temples d’Angkor són Patrimoni de la Humanitat des de 1992. En aquest racó, molts dels seus habitants es dediquen a fer de guies turístics als temples. Els turistes venen d’arreu del món, així que parlar idiomes està molt ben valorat. El castellà és un dels que millor es paga, per tant, l’interès dels locals per aprendre’l és continu. Després d’un llarg temps d’adequació, coneixement de la gent, la cultura, la història... vaig decidir ampliar el projecte amb una petita agència turística, anomenada Kh (www.puntzero.com). Compto amb el suport de grans guies professionals, i oferim itineraris a mida, personalitzats, conseqüents amb el temps i les necessitats del client. No em puc queixar, la cosa funciona, i ara Cambodja està començant a sonar bastant entre els destins principals de vacances a Europa. El servei és totalment en castellà, cosa que facilita molt el rebre visites de grups no precisament joves. He tingut clients de Mataró, recomanats alguns per amics i familiars, o de casualitat.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
No penso en tornar de moment. La previsió és a llarg termini, si tot segueix funcionant tan bé com fins ara.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida? Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Tot han estat contrastos. Des del clima als costums més estranys que m’hagués pogut imaginar. El monzó és un fenomen natural que encara ara em deixa hores i hores estorada mirant com canvia el paisatge en qüestió de minuts.La manera de prendre’s la vida; mai hi ha pressa, s’accepta allò que ve com a part del destí inexcrutable, de bona manera, sense drames si es tracta d’alguna cosa lletja. L’amabilitat i el somriure de la seva gent, omnipresent a tothora. L’harmonia amb la que funciona tot, malgrat la poca organització que tenen de les coses i la manca d’infraestructures. El concepte que tenen de l’edat. Cambodja és un país, malauradament molt jove, i una persona de mitjana edat és considerada ja bastant gran. I això comporta un respecte molt gran envers les persones de major edat o d’algun estatus jeràrquicament més alt. És una societat masclista, però al mateix temps matriarcal, on la figura de la dona dins una família és vital, en totes les seves generacions.

Què trobes més a faltar de Mataró?
La família i els bons amics, però aquests darrers comencen a estar també dispersats pel món. L’oferta cultural, musical, artística.... Les Santes. Sóc dissenyadora gràfica també, i des d’aquí segueixo treballant de la mà amb la Marga Cruz. Els darrers 3 anys hem tret a la llum projectes per a Mataró i Maresme (llibre de Les Santes, llibre de Modernisme al Maresme, posagots de Les Santes...) amb la mateixa empenta com si haguessin estat dissenyats a casa.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Sí, afortunadament tinc internet a casa, i m’actualitzo setmanalment del que passa la meva ciutat. Segueixo treballant per a ella, i per tant, és necessari connectar-m’hi.

Com veus Mataró en la distància?
És una ciutat moderna, que està al dia, i connecta constantment la seva gent amb el seu entorn. Sóc mataronina, i m’estimo Mataró, però també sóc del parer que un o una és d’allà on viu, comparteix i estima en cada moment, i per tant, d’enlloc i d’arreu.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Alguna no, moltíssimes. Per exemple, la policia posa multes si el conductor d’una moto no porta casc, però al darrera de la moto poden anar-hi fins a 4 o 5 persones, inclosos nadons, sense cap mena de protecció. Ara mateix estem molt pendents de l’emissió del programa Españoles en el Mundo, dedicat a Cambodja. Van venir el mes de maig i sortirem a l’octubre. Aquí tots en tenim moltes ganes, i pel que sembla, és un bon punt de promoció per al país. Ho recordo com a un dia molt especial i emocionant, sobretot per a ells. Fem les classes a casa, tinc diferents grups en hores i en nivells. Aquell dia van voler venir tots, per sortir a la tele, però no hi cabíem... Poder mostrar a la meva ciutat i a la meva gent on i com visc aquí, és prou enriquidor. Llàstima que no pugui fer-ho al contrari.