Gàlia Dvorak: 'Aconseguir una medalla absoluta era un somni'

Un cop eliminada, i ja amb el bronze, encara et feia ràbia haver perdut. Ho has digerit?
Ara en fred estic molt contenta, és la meva primera medalla a nivell absolut i és el primer cop que Espanya guanya en un absolut, hem fet història en aquest sentit.

Està emergent l’esport estatal en tennis taula?
Estem avall, però creixem molt amb dos olimpíades seguides classificant jugadors, però clar encara falta camí. La primera medalla d’or en un europeu juvenil va ser la meva.

El bronze per parelles era esperat?
Estàvem molt preparades [va jugar amb Matilda Ekholm] i sabíem que el nostre joc era compatible per estils. Sabíem que era possible, però fins que no ho aconsegueixes...

I vau estar a punt de classificar-vos per la final.
Quan vam arribar a semis ens vam treure la pressió perquè asseguràvem el bronze, però un cop allà estàvem jugant molt bé, ens vam posar 3-1 per davant però vam perdre, i fa mal. Tot i això estem contentes.

Ho vau veure fet amb el 3-1?
No, però elles són la millor parella d’Alemanya, que vol dir ser la millor parella d’Europa, i poc a poc vam deixar de jugar tant bé i elles van millorar. A més, van llegir la tàctica que estàvem fent, la Matilda portava una càrrega de partits importants, set en 28 hores, i tot junt va acabar per tombar-nos.

No sembla la millor organització per un Campionat d’Europa..
Hi ha hagut moltes queixes pels horaris, no estava gaire ben muntat i com que la Matilda va passar rondes al quadre individual, això va provocar que tingués molt més desgast.

Tu, malgrat classificar-te pel quadre final, vas perdre a primera ronda individual.
Sí, és molt complicat perquè hi ha un nivell molt igual excepte alguna asiàtica nacionalitzada, i els partits es decideixen per detalls. Algunes per estil de joc em van millor que d’altres, i amb la russa que vaig perdre per exemple estava ajustat i petits detalls van fer que se m’escapés.

A nivell de clubs, lluitareu per estar a dalt?
És difícil guanyar i el tercer lloc hauria de ser el màxim dels objectius, ja que per pressupost som clarament inferiors al Cartagena i força respecte el Vic. Aquest any encara serà més complicat ja que hem tingut canvis pel tema econòmic i comptem amb la Paula, que encara és molt jove. A tots els afecta la crisi, però els dos més forts segueixen sent forts.

Però hi ha la copa.
Allà és diferent, ja que es calen tres punts per guanyar i no hi ha dobles, pel que si estem encertades podem avançar i donar alguna sorpresa.

El masculí del CN Mataró ha crescut molt en els últims anys, quina part de culpa en tens?
Suposo que quan els nens venen i veuen jugar esportistes de nivell que entrenen hores però tenen recompensa, això els motiva a intentar-ho. Sempre és bo que hi hagi una base creixent.

Fa molts anys que estàs a primera línia, tot i ser jove..
La veritat és que és complicat per les hores d’entrenament, els viatges i el temps, que desgasta [Dvorak també juga els dimarts a la lliga francesa en un equip de Segona Divisió] molt. Però quan estic a casa i tanco els ulls penso que no voldria fer una altra cosa.

Fins on?
El meu proper objectiu és arribar als Jocs Olímpics de Rio, a a nivell individual ser millor i aconseguir el nivell màxim per poder competir per títols.

Com la medalla de bronze?
Era un somni que tenia, guanyar una medalla europea absoluta. Ja tinc un petit objectiu complert.