Francesc de Paula Soler, guitarrista a Kentucky

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Sóc a una petita ciutat de l’estat de Kentucky, a Owensboro, on hi ha un dels centres del grup Wesleyan. El meu càrrec com a “Cultural Ambassador” suposa la meva col·laboració amb radio, TV i premsa especialitzada. Així mateix amb la simfònica, departaments de música., etc. I naturalment seguint desenvolupant la meva activitat artística com a concertista y pedagògicament a les Master Classes que dono per tots els estats dels USA.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Be, de fet ja son molts anys que desenvolupo la meva activitat als Estats Units. Això és una experiència més. Però clar, cal dir que aquestes activitats i experiències, no son possibles a l’estat espanyol. Els Estats Units són el gran mercat de la música.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
En principi no tinc previst tornar.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Ja fa anys que conec els Estats Units, per tant ja conec el tarannà d’aquest país i m’hi sento com a casa.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
En el seu moment, ja fa anys, pel que fa a l’aspecte professional, l’estima, respecte i necessitat que tenen de la música.

Què trobes més a faltar de Mataró?
Be, personalment, naturalment la família i els pocs amics que encara tinc; professionalment, rés de rés; Mataró mai ha tingut cap consideració per aquest fill, aquest mataroní, que ha tingut nombrosos reconeixements internacionals.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Puntualment, per mitjà de la família.

Com veus Mataró en la distància?
Doncs a la ciutat a la que vaig néixer com a persona, però a la que va ser impossible viure-hi com artista.

Alguna anècdota?
Nombroses; amb 17 tours pels USA, moltes coses he viscut i m’han passat; potser quan em retiri escriuré un llibre, memòries d’un artista, per que el lector es diverteixi una estona.