Felicitats per haver arribat a la final. Qui ho diria que fos contra el Barça!
La veritat és que ni en el meu millor dels somnis hauria imaginat aquesta situació.
Quines opcions veus d'emportar-te la Copa d'Europa?
Les opcions es situen a la meitat, al cinquanta per cent. En una final no serveixen ni trajectòries, ni estadístiques ni cap valoració passada. Ja sé que és un tòpic però realment és ben cert: pot passar de tot. Nosaltres intentarem fer el nostre joc i emportar-nos una copa que no tenim. La nostra afecció s'ho mereix.
Però el Barça es troba en un gran moment.
El seu joc és espectacular i és de ben segur el millor equip del món. Ronaldinho, Eto'o, Messi, Puyol,... la plantilla és espectacular. Però convé recordar que l'Arsenal també és un dels millors conjunts d'Europa. No els ho posarem gens fàcil. De fet, la final segur que serà igualada i vibrant. Evidentment tampoc hi faltaran els nervis. Però tot i això estem convençuts que podrem neutralitzar el gran joc dels culés.
En Cesc és culé...
Així és. I no me n'amago pas. Sempre miro els seus partits i me n'alegro quan guanya. Sempre desitjo el millor pel barça però en aquest cas no ho puc dir. Sempre vull que guanyi i de fet l'altre dia en el partit contra el Milan els vaig animar i vaig patir com qualsevol seguidor més. Però ara em dec a l'Arsenal. El partit serà molt especial però, només per un dia, desitjaré que el barça perdi.
L'Arsenal ha fet un paper discret a la Lliga però l'aposta d'Arsène Wenger ha servit a la Champions. Per què?
Potser la Lliga, en ser una competició regular, requereix de més rodatge i experiència i nosaltres som un grup bastant jove. Probablement els fruits es començaran a veure d'aquí a poc temps. Arsène Wenger ha aconseguit una combinació de jugadors molt efectiva. Tenim gent amb experiència (Henry, Lümberg...) i gent jove (com Flamini, Reyes o Senderos) que contribueix a crear un equip sòlid. Tots nosaltres veiem que formem part d'un gran projecte, ningú s'hi sent exclòs. Al contrari, tothom hi posa el seu gra de sorra.
A la lliga, però, el Chelsea quan es va realitzar l'entrevista estava a tres dies de guanyar la Premier- menja a part; no hi ha ningú que el pari!
Tenen l'equip més sòlid, tan en defensa com en atac. Però m'aventuro a dir que d'aquí un parell d'anys, si no tornen a fer una campanya de fitxatges espectaculars, li arravatarem el tro.
Tornem a la Champions League, el camí ha estat dur: quin partit davant el Villareal!
Va ser un partit bastant complicat perquè ells van saber jugar molt bé i en molts moments ens van tenir contra les cordes. El camp a més no estava en molt bones condicions: l'herba estava molt seca; sabien que ens agrada jugar un futbol ràpid i van crear les condicions idònies per contrarestar-nos. Ells van saber jugar les seves cartes molt bé, ens van neutralitzar d'una forma eficaç. Malgrat tot, com pots suposar, estem molt contents de com va anar l'eliminatòria.
Què vas pensar quan van xiular el penal?
Uf! El meu cap es va aturar i de seguida vaig tenir unes ganes enormes que fallés. Em vaig quedar una estona en blanc. Però dins meu n'estava convençut que marcaria!
Hagués estat el més probable.
Sí, esclar. Va haver-hi un moment que vaig desitjar que marqués ràpid per així tornar a tenir la pilota i marcar un gol que ens donés la classificació. A més, l'alegria del públic no ens esperançava gens. L'important, però, és que va fallar. De fet, a vegades prefereixes guanyar així que zero a tres. La sensació d'alegria és molt més gran.
Quin paper tindrà Cesc Fàbregas a la final?
Jo tan sols seré un jugador més dins del camp, amb l'objectiu d'ajudar a l'equip i al club a guanyar aquest partit. No tenim res guanyat. Jo i el club hem de demostrar cada dia del que som capaços. De fet, jugo a futbol per mi mateix, pels meus companys i pel club. Estem fent història i de ben segur que si guanyem se'ns recordarà. Només pels fans i pels seguidors, pensar en això ja ens deixa meravellats.
Imatge actual de Fàbregas.
Comentaris