Fa vint anys que Mataró va arribar al cim del món, l'Everest, de la mà del desaparegut alpinista Antoni Sors, nascut a Sant Vicenç però vinculat a la capital del Maresme -era soci de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró-. Va ser el 28 d'Agost de 1985. De l'expedició, només tres catalans -acompanyats de tres sherpes nepalesos- van fer el cim: Òscar Cadiach, Carles Vallès i Antoni Sors -que era el responsable de la logística i de l'assalt final-. Però la fita tenia un altre mèrit, ja que era la primera vegada que alpinistes occidentals feien el cim per la via del Coll Nord.
Per a Sors, que havia sigut un dels promotors de l'expedició, arribar al cim de l'Everest va ser un somni fet realitat i més encara tenint en compte «que no havia fet mai una muntanya de més de 8.000 metres», tal i com recorda Óscar Cadiach, tot i que havia format part de l'expedició que pujar al Broad Peak sense pujar al cim.
L'expedició també va viure moments de desànim quan el 27 d'agost va començar a nevar i arribar al sostre del món semblava una tasca imposible. Sors va donar ànims, i va instar als seus companys a «aconseguir el cim demà [28 Agost] al matí», segons relata Cadiach.
Tot un líder
La baixada, recorda Cadiach, va ser el més problemàtic, ja que «va caure la nit i vam haver de fer un bivac molt dur». Els expedicionaris recorden que va ser precisament Sors qui els va evitar quedar-se dalt de la muntanya aquella nit. En una moment de lucidesa, Sors, davant l'estupefacció dels seus companys, va anunciar que començarien a baixar immediatament.
Carles Vallès, que era el més jove de l'expedició, recorda, en una entrevista a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que per ell «va ser molt fort». «Jo només tenia 27 anys acabats de fer, i tenia clar que allò seria brutal!», assegura.
Una persona entranyable
La vídua de Toni Sors, Mercè Marfany, creu que el cim es va fer «gràcies a la compenetració de tot l'equip, ja que es repartien molt bé les feines», i en destaca la importància del fet «per la dificultat d'aconseguir el cim pel coll tibetà». De Sors, Marfany destaca que «era un persona entranyable, a la que li agradava compartir totes les seves experiències amb el seu voltant».
Enric Castells, president en aquell moment de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (de la que Sors era membre), va viure amb molta ilusió aquest cim ja que, com recorda, «en Toni [Sors] era amic de tots nosaltres i el nostre recolzament servia per acompanyar-lo d'alguna manera a fer el cim». Óscar Cadiach recordarà per sempre un dels moments de més felicitat de Sors, quan en arribar al cim, «va encendre una cigarreta i es va seure a contemplar aquella meravella, sent, llavors el més feliç del món».
Llegeix l'article de Xavier Varela
-
La fatídica expedició mataronina al Lhotse Shar
Antoni Sors va morir dos anys més tard de fer el cim de l'Everest, al 1987, i mentre intentava arribar al cim de Lhotse Shar, una muntanya de 8.400 metres situada al Himalàia del Nepal.
Aquesta era la primera aspiració de Sors després d'haver fet el cim a l'Everest. El propi Sors confesava, en una entrevista concedida a la revista Capgròs de la segona quinzena d'Octubre de 1987, que aquesta fita era «una de les més difícils, tot i no ser de les més altes».
Juntament amb ell van morir tres alpinistes mataronins més: Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiñones. Una allau de neu que els va arrossegar uns1.500 metres fins a un glaciar situat a 6.000 metres d'altura va ser la causa de la seva mort, una catàstrofe que va conmocionar la ciutat de Mataró, que va decretar el 2 d'octubre com a dia de dol de la ciutat.
Tant Francesc Porras com Antoni Quiñones havien realitzat varies expedicions als Alps i als pirineus; d'altra banda, Sergi Escalera tenia més experiencia al haver realitzat diverses sortides al Himalàia, els Andes i Noruega.
En un article publicat a la revista Cingles, el llavors alcalde Manuel Mas retia homenatge als expedicionaris: «amb ells hem vibrat, hem patit, i avui per ells plorem». Mas es mostrava confiat, però, que continuarien sorgint propostes de noves expedicions.
Comentaris