Enfilant-se per les parets

L’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha organitzat aquest passat setembre el que ha estat el 43è curs d’escalada en roca de la seva història, a Arenys de Munt s’acaba d’obrir un dels rocòdroms més grans del país, i el seleccionador espanyol d’escalada és un mataroní, Toni Roy, que va agafar el relleu al també mataroní Toti Valés. Són només alguns casos que exemplifiquen el seguiment que aquest esport té actualment i des de fa anys a la comarca del Maresme. Una comarca que, per les seves característiques geològiques, no té uns indrets naturals extraordinaris on practicar l’escalada, però els que hi ha es troben ben condicionats i són ideals per iniciar-se. És aquest el cas de la zona anomenada Les Banyadores, a Cabrera de Mar, al costat mateix del castell de Burriac, o a Cèllecs, escola per excel·lència del Maresme, que es caracteritza per un magnífic granit i blocs de poca alçada.

El primer que aconsellen els experts a una persona que vulgui començar a escalar és que faci un curs per aprendre’n els fonaments. “No considero que sigui una activitat especialment perillosa, però cal tenir uns coneixements, i anar-hi amb uns amics només perquè ja hi han anat altres vegades sense passar abans per una formació és desaconsellable”, assenyala Miquel Sala, que ha impartit el curs d’enguany de l’Agrupació. Aquest veterà de l’escalada fa més de quatre dècades que la practica. “És una activitat gratificant a nivell personal, i mentre la pugui seguir fent, la faré. No hi ha límits d’edat si s’està preparat físicament, tampoc per començar a aprendre’n”, explica tot recordant que als cursos que ha donat hi ha pres part gent d’edats molt diverses. Una alumna d’aquest any ha estat Begoña Echeverría, que ja havia fet alguna cosa d’escalada durant l’adolescència, i que ara, als 40 anys, s’ha tornat a sentir atreta per la muntanya. “M’encanta l’activitat a l’aire lliure, practico també la natació i el ciclisme. Però penso que en l’escalada s’estableixen uns vincles personals, una relació de confiança, amb la persona amb la que fas parella que no he trobat en cap altre esport, al cap i a la fi la teva seguretat es troba a les seves mans”, diu, per tot seguit afegir que “si se segueixen els passos que s’han de seguir, aquesta activitat és més segura que, per exemple, anar amb moto”. Escoltant-la, pocs dubtes queden que, una vegada acabat el curs, Echeverría seguirà anant a escalar. “Cada muntanya i cada roca és una història, cadascuna et parla d’una manera diferent per dir-te per on has d’anar, és un contacte molt intens amb la Natura”, considera.

Els rocòdroms, el millor lloc per practicar
Tot i que aquest contacte amb la Natura és una de les grans atraccions per a molts dels que fan escalada, està clar que no sempre es disposa del temps per anar fins a un indret on es pugui escalar, o el clima en ocasions no acompanya. En aquest sentit, els rocòdroms poden ser una bona alternativa per treure’s el “mono”, però no només això. Miquel Sala ho té clar: “Els rocòdroms són la millor instal·lació per entrenar i millorar l’escalada”. Fa poques setmanes que va obrir a Arenys de Munt el que és un dels rocòdroms més grans del país, sala Golem, amb 500 m2 sota cobert, i on també es pot provar l’anomenada ‘boulder’, l’escalada sense corda. Josep Comas, copropietari, explica que fa poc més d’un any van obrir al parc Jalpi Aventura, just al costat, “un petit rocòdrom, i l’èxit que ha tingut ens ha sorprès tant que ens hem llençat a endegar aquest nou projecte, sala Golem, on hi fem cursos amb monitors titulats i comptem també amb una sala de fitness i una zona lúdica”.

Catalunya, paradís mundial
També ha fet de l’escalada una passió Toni Roy, fins al punt que actualment és director esportiu i seleccionador espanyol d’escalada, una selecció que no para d’acumular títols. “No vaig començar gaire jove, i el primer que em va enganxar segurament no va ser tant l’escalada en sí com la part social, el fet de marxar el cap de setmana amb els amics, dormir en refugis, i en definitiva la companyonia que es respirava i viure uns valors que són difícils de trobar en el dia a dia”, afirma. Tot i no poder viure d’aquest esport – “tenim alguns patrocinadors, però que acostumen a donar-nos material, no diners” – intenta anar a escalar cada setmana entre un i tres dies: “Als que ens agrada l’escalada esportiva tenim molta sort de viure aquí, perquè Catalunya n’és el paradís mundial, amb gran quantitat de llocs, com les muntanyes de Montserrat, Prades o Siurana, qualitat de roca i un clima molt idoni. Molta gent estrangera ve aquí expressament a escalar”.