El Platges de Mataró no va poder complir amb la seva part. L’equip havia de guanyar si volia dependre d’ell mateix per salvar la categoria. Els unionistes van rebre un Valls que es jugava la permanència, i al final els visitants van emportar-se el gat a l’aigua. Victòria per 66-67 del Valls que, sumat a les ensopegades de Cassanenc i Igualada, salvava al Platges de Mataró. Final feliç per tothom al Josep Mora, malgrat el patiment per part dels locals, que veien com no havien pogut vèncer en el moment clau de la temporada.
Els mataronins van sortir a per totes des del primer moment. Els d’Albert Illa ja sabien el que era perdre davant el Valls, i van estar molt encertats en el llançament durant els primers compassos de partit. Fruit d’això, els grocs van col·locar-se 23-19 en el primer quart, un mínim avantatge que donava aire a l’equip. La pressió va créixer mica en mica en el segon període. Jobacho i Mons no estaven gens encertats (van acabar amb cinc i tres punts respectivament) i els visitants van capgirar la situació amb el 10-15 que donava un mínim avantatge pel Valls de 33-34.
La igualtat va ser la tònica general en la represa. Els dos equips van ajustar-se molt en defensa i van mostrar-se molt malament en atac, fruit de la pressió de jugar-se alguna cosa més que una simple victòria. 14-14 en el tercer període i tot per decidir. La figura de Ventura va ser clau. El capità, amb vint punts i sis de quatre en triples, va mantenir viu el seu equip. El van seguir Fradera i Forcada, tot i que amb registres molt menys brillants que en altres ocasions (9 punts cadascú). L’empat a 19 en el darrer període va sentenciar el matx. Victòria pel Valls, però salvació pels dos equips, que seguiran a la lliga EBA una temporada més.
-
Comentaris