El juvenil del CE Mataró tampoc puntua a Mallorca

Dues jornades, zero punts. Aquest és el balanç del juvenil del CE Mataró a la classificació de la Divisió d’Honor Juvenil (grup III), on els groc-i-negres són últims. Els primers dos rivals contra els que l’equip s’havia d’enfrontar a la categoria eren d’envergadura i d’això el conjunt mataroní n’era ben conscient. Tot i així, la imatge oferta en ambdós partits crida a l’optimisme, ja que en cap cas el rival no ha passat per sobre de l’esquadra dirigida per Jordi Pi i Albert Garcia. Si contra el FC Barcelona, els maresmencs van aguantar les envestides dels blaugranes i van perdre per la mínima; diumenge passat, dia 14, contra el Mallorca, el guió va ser ben diferent, però les sensacions van ser molt millors. A Palma, els groc-i-negres van perdre 4-1, sí, però van tenir el rival contra les cordes. Al minut 39, Carlitos avançava el Mataró, que ja havia perdonat en diverses ocasions. Però abans del descans, Dídac establiria l’empat. En la represa, malgrat tot, els de la capital del Maresme sortirien a per la victòria, però una acció polèmica on els jugadors visitants veien com la pilota sortia per la línia de fons i que l’àrbitre no concedia, acabaria amb el gol d’Etienne Eto’o, consumant així la remuntada balear. Poc després, la mala fortuna portaria Urbano a marcar en pròpia porta el 3-1. I a partir d’aquí, els groc-i-negres, tot i intentar-ho, ja no van ser capaços de reposar-se al cop sofert i a falta de vint minuts pel final es quedarien amb deu homes per l’expulsió directa de Carlitos. Finalment Etienne, en el 73, aprofitaria un pèrdua de pilota al mig del camp per marcar el 4-1 i certificar la victòria del seu equip.

 

En el primer partit com a visitant, el juvenil del CE Mataró havia de lluitar contra el Mallorca, però també contra la seva pròpia història a les Illes, ja que dels vuit partits que havia jugat des de la temporada 2006-2007 només n’havia guanyat dos. Diumenge, però, els aficionats que es van acostar a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio de Palma de Mallorca van poder observar com el Mataró no s’arrugava davant el conjunt vermelló. Els visitants, amb només una novetat a la convocatòria (Xavier Busquets “Bussy” per Guti) i dues a l’onze inicial respecte al que disputés la primera jornada (Fran per Miguel i Carlos Gómez per Jorge), van avisar ben aviat amb un xut de Carlitos. Peque, Carlos Gómez i Escobar serien els màxims exponents en la davantera mataronina, i el segon disposaria d’una gran ocasió al quart d’hora per avançar el seu equip: Carlitos amb la seva passada deixava Carlos Gómez sol davant el porter, però el meta Javi aconseguia refusar amb els peus el xut del davanter torderenc. Abans, però, Dídac, l’home amb més mobilitat del Mallorca, i Etienne (el germà del jugador del Barça) ja havien posat a prova els reflexos de Fran, amb una molt bona resposta per part del porter del Mataró durant tot l’enfrontament.

 

L’estira-i-arronsa entre ambdues esquadres faria gaudir de valent al públic en l’assolellat, encara que ventós, matí de diumenge. Etienne guanyava la partida a la defensa mataronina i a la sortida de Fran, enviava al pal el seu xut. En la següent jugada, Javi havia de refusar per evitar el gol de Peque. En el minut 37, l’assistent anul·lava un gol a Carlos Gómez per fora de joc, però dos minuts més tard el Mataró trobaria el gol que havia estat buscant fins aquell moment: Peque per la dreta, deixava per a Escobar i el centre a l’àrea d’aquest últim trobava Carlitos, qui batia el porter vermelló amb un xut creuat. Era el 0-1 i el Mallorca buscaria el gol de l’empat abans de marxar a vestidors: Fran i Paz evitarien la igualada de Galera, però en el temps afegit de la primera meitat, Etienne aprofitaria la segona jugada en un llançament de falta per fer l’1-1.

 

Després del gol psicològic encaixat, els groc-i-negres van començar la segona meitat amb la ferma intenció de redreçar la situació després d’un primer temps on havia jugat de tu a tu al Mallorca. En set minuts, però, tot se’n va anar en orris: al 48, Etienne, davant la sorpresa de la defensa mataronina quan l’àrbitre concedia el gol, avançava el Mallorca després que Tano li enviés enrera una pilota que semblava que s’havia perdut per la línia de fons. I en el 52, Urbano marcava en pròpia porta el 3-1 en rematar una centrada des de la banda dreta. Amb temps per a la reacció, el Mataró va intentar tranquil·litzar el ritme frenètic que havia adquirit el partit i va buscar la remuntada, però el gol no arribava. Fins i tot Fran hauria de jugar-se el físic per refusar un canonàs de Dídac, que juntament amb Galera i Pep, era un dels caps pensants del conjunt vermelló quan robaven l’esfèrica. Amb el Mataró a l’atac, pressionant i buscant el gol, l’àrbitre expulsaria a vint minuts del final per una entrada sobre un rival a Carlitos. Poc després, una pèrdua de pilota al mig del camp l’aprofitaria Dídac per servir a Etienne el quart gol del Mallorca. Era la sentència. Encara que els dos equips ho intentarien fins el final: uns ampliar i els altres escurçar la diferència en el marcador, però gràcies a la intervenció de Fran en un mà a mà amb Dani i a que el Mataró posava més cor que no pas cap i convicció en les seves accions, el 4-1 va ser definitiu.

 

Dissabte vinent, dia 20, a partir de les 17h al Municipal de Mataró, el juvenil groc-i-negre s’enfrontarà al Ferriolenc. Els mallorquins són vuitens amb tres punts després de guanyar el Lleida, que paradoxalment havia guanyat el Mallorca en la primera jornada. El Mataró, últim, necessita un triomf com abans millor per sortir del pou, i l’adversari de dissabte sí que juga pel mateix que el Mataró: per la permanència. Fet que converteix el Ferriolenc en un rival directe a batre.