El Joventut Handbol Mataró assoleix l’ascens desitjat

El Joventut Handbol Mataró va assolir per fi l’ascens que durant tant de temps ha perseguit. Els mataronins van completar un cap de setmana de somni i van passar per sobre de tots els seus rivals. El punt culminant va arribar, com s’esperava, en la darrera jornada de diumenge. Els dos conjunts que ho havien guanyat tot, el Joventut i l’Anaitazarra, s’enfrontaven per tancar les fases d’ascens. La victòria decidia el campió. I aquest va ser l’equip de Josep Maria Guiteras. Tres anys després els mataronins tornen a la categoria perduda. I per la porta gran. 

La primera jornada dels mataronins va ser complicada. El Joventut va jugar veient com els bascos havien tombat 26-25 la UP València. L’equip va estar per sota de les seves possibilitats en l’inici del partit amb el Puig d’en Valls, conjunt balear que partia com a ventafocs de la fase d’ascens. Els mataronins van anar a remolc del marcador durant algunes estones, tot i que un cop per davant ja no van deixar marge d’error i van trobar-se millor a una pista, el Teresa Maria Roca, que estava entregada. Guiteras va amagar algunes de les cartes de l’equip, com per exemple el fet de defensar amb 5:1 quan al llarg de la temporada s’havia defensat en 6:0. Un detall que no va pesar a l’hora de vèncer 39-31 i donar el primer cop d’autoritat. 

La Universitat Politècnica de València va ser la següent víctima. Un triomf dels valencians hauria complicat les coses amb un possible triple empat final, però els mataronins van demostrar ser superiors en un partit jugat al nivell habitual dels groc-i-negres. Nacho Raluy, per sota del seu nivell habitual en la primera jornada, va sortir a lluir-se davant els valencians, amb un partit per recordar. El triomf per 33-43, amb un Teti espectacular amb una desena de gols acompanyant a qui no falla mai en les grans ocasions, Sergi Rodríguez, van ser els jugadors decisius. El triomf de l’Anaitazarra per 36-32 al Puig d’en Valls ho deixava tot per decidir en la darrera jornada. 

Sense marge per a ensurts
El partit amb l'Anaitazzarra va tenir clar color groc-i-negre. Els mataronins van sortir implicats al 100%, i fruit d’això van aconseguir avantatges de deu i dotze gols. Aquestes diferències van matar un rival que com a molt s’acostava a cinc dels mataronins. A la porteria, Raluy va seguir amb la seva exhibició. I l’equip va haver de superar la lesió de Teti. A canvi, el gran partit de Raga o la lluita de tot el matx de Marc Fuster van donar un plus als mataronins. Entre ells, Bernat Muñoz va completar unes bones fases amb un gran partit. Com comentava un dels membres del cos tècnic dels groc-i-negres, el “nen es va fer gran” davant l’Anaitazarra. La victòria final per 33-27 va servir per completar una temporada excel·lent en la que només s’han perdut dos partits. 

El Teresa Maria Roca ha estat inexpugnable, ningú ha guanyat aquesta temporada, i els números d’aquestes fases parlen per si sols. 115 gols a favor i 91 en contra. Una diferència de 24, respecte el -1 i 10 d’Anaitazzarra i UP València. L’equip, a banda de ser el més golejador, només es va quedar a un gol de ser el menys golejat. L’objectiu ha de passar ara per construir un equip que aconsegueixi fer-se un lloc estable a la Primera Estatal.