Capgròs
Al juliol de 2008, capgros.com feia públic que una desena de jugadors havien denunciat a la justícia ordinària per impagament al Club Esportiu Mataró. El gruix de jugadors que no continuaven a la disciplina mataronina havien tirat endavant els tràmits necessaris per cobrar els quatre i cinc mesos que reclamaven. La temporada 2008-09 començaria amb forces incorporacions; no totes acabarien de donar el fruit desitjat a Jaume Creixell, per la qual cosa fins ben entrada la competició, el primer equip seguiria fitxant. Al novembre, però, alguns integrants de la primera plantilla marxarien quan l’entitat groc-i-negra va proposar la rebaixa d’un 20% del sou als jugadors. Finalment, al desembre, el president, Paco Gonzalo, explicava que el club no podia “garantir el cobrament regular durant la temporada” i que davant la situació, els futbolistes que volguessin podien marxar. Malauradament, el conjunt que a hores d’ara dirigeix Jaume Creixell només és la punta de l’iceberg. El delicat moment econòmic que viu el CE Mataró dia a dia es fa més insostenible i si la junta directiva no hi troba un remei efectiu, la desaparició del club podria estar a prop.
Qui està patint de ple les conseqüències de la delicada situació econòmica que viu l’entitat és el futbol base. És a dir, la Fundació Privada Esportiva Mataró. Així és com s’han passat a denominar els equips de les categories inferiors del CE Mataró i la UD Cerdanyola, després que al 2007 ambdós clubs signessin un acord perquè el CE Mataró gestionés el futbol base de la Cerdanyola amb els mateixos sistemes de treball que els groc-i-negres. Un projecte esportiu, engegat pel CE Mataró, que naixia com un “nou sistema d’entendre el futbol de la ciutat”. Segons fonts internes del club, des de la campanya 2005-06 fins l’actualitat, el futbol base ha passat de tenir 150 nens a les seves files, a comptar amb 450. Precisament en l’esmentada temporada, l’entitat presidida per Paco Gonzalo va pensar en Jordi Pi com a màxim responsable del futbol base. Un any després, i com a resultat dels èxits que s’estaven aconseguint a nivell esportiu -l’ascens del juvenil A a la Divisió d’Honor Juvenil, entre d’altres- Jordi Pi va passar a ser el director esportiu del CE Mataró. L’objectiu? “Vetllar pels jugadors joves de l’entitat, que tants d’èxits ens estaven donant, perquè acabessin formant la base del nostre primer equip”, recorda Pi. I afegeix: “Per poder portar a terme aquesta feina il·lusionant, estructuro el club en diferents àrees, amb un coordinador responsable a cadascuna d’elles per repartir responsabilitats”.
Primers impagaments
Però “a l’inici de la temporada 2007-08, el club fa una aposta econòmica molt gran a nivell de primer equip de cara a intentar el salt a Segona B. No surt bé. Es rectifica sobre la marxa i arriba en Jaume Creixell”, recorda Jordi Pi, tot agregant: “això afecta segur al futbol base perquè hi ha liquidacions, baixes amb contractes, altes...”. En aquell moment, la fornada de jugadors del 87 i 88 –la que havia aconseguit ascendir a la Divisió d’Honor Juvenil i mantenir la categoria- era ja sènior. Només cinc jugadors d’aquella generació entrarien en els plans de l’entrenador groc-i-negre, no tots gaudirien de minuts i només tres acabarien la campanya al Mataró. Amb l’arribada de Creixell “veig reduïdes les meves funcions en el club i algunes es comencen a solapar amb les estructures que jo mateix havia muntat”, explica el per llavors director esportiu de l’entitat. Les conseqüències de tot plegat no trigarien en arribar: la majoria d’entrenadors de les categories inferiors ja no cobrarien el mes de febrer i la situació s’allargaria fins a final de temporada. Per aquest motiu, un grapat de místers del futbol base i empleats com la fisioterapeuta Marta Bagán o l’encarregat de material Roberto Graia van decidir no restar al CE Mataró la present temporada.
La nova campanya 2008-09 comença. Malgrat tot “a mitjans d’octubre no teníem cap notícia del pagament del mes de setembre i, escarmentats pel succeït la temporada anterior, ens vàrem reunir la totalitat d’entrenadors i vàrem arribar a un acord d’actuacions les quals vàrem comunicar al club” defensa Jordi Pi, qui en aquells moments a part de director esportiu també dirigia el juvenil A groc-i-negre per quart any consecutiu. El CE Mataró va acomplir el pactat i els entrenadors cobrarien setembre i octubre. Paco Cortés, directiu encarregat de l’àrea de futbol base i Fundació, al·lega: “Econòmicament, la crisis ens està fent molt de mal i els pagament no són el regular que nosaltres voldríem [...] La solució que hi ha és baixar una mica totes les despeses que tenim... retallar-les considerablement”.
Malestar dels entrenadors
A finals de novembre, però, qui havia estat durant tres temporades i mitja màxim responsable del futbol base del club mataroní, Jordi Pi, deixa el seu càrrec com a director esportiu exposant: “Plego per la responsabilitat que tinc davant la totalitat d’entrenadors i membres del club amb els que jo en primera persona em vaig comprometre i convèncer en el mes de juny perquè continuessin, després de reunir-me amb el president i que m’oferís garanties de cobrament per la totalitat de treballadors del club”. Els impagaments pròpiament dits, però, no són l’únic motiu de malestar entre els tècnics del futbol base. “Els entrenadors estan emprenyats perquè no hi ha ningú que els hi expliqui la situació real [...] Nosaltres hem vist que les famílies pagaven, però que ningú cobrava”, argumenta Pi. Des de la directiva, Paco Cortés, directiu responsable del futbol base, diu tot el contrari: “Els números estan fets. I si tothom paga la seva quota, tothom cobra. Hi ha famílies que també estan passant la crisi i no estan al dia de pagaments”.
Comentaris