Capgròs
Prou ho sabem que als partits de la piscina municipal s'hi ha d'anar amb un
bon termo de til·la o de valeriana per poder suportar les angoixes
d'uns partits d'una espectacularitat i emoció difícils de superar.
Ja són uns quants els viscuts i patits a ritme d'infart.
Les pulsacions s'acceleren desbocades i el públic lliurat als nostres
jugadors vibra fins al paroxisme quan gols, exclusions i decisions
arbitrals se succeeixen a ritme de vertigen. A la fi, quan s'ha assolit la
victòria, totes les emocions viscudes es condensen en ovacions
tancades a uns jugadors que, cofois, saluden a una afició fidel, molt
fidel.
El partit d'aquest dissabte va estar amanit a bastament del que
avancem a dalt. L'inici del CN Mataró Quadis va ser fortíssim i en
uns escassos quatre minuts aconseguia un parcial de 4-1 amb dos golassos de l'etern Florin Bonca. La cosa pintava bé.
Però l'equip de Saragossa es va refer i amb un parcial de 2-4 al segon
quart igualava el matx. A partir d'aleshores, les diferències en el
marcador van ser mínimes, l'alegria dels nostres gols es glaçava de
suor freda cada cop que els visitants empataven.
Per afegir-hi més pebre a la ferida, faltant un minut per acabar el
tercer quart, l'àrbitre de l'encontre mostrava la segona targeta
groga a l'entrenador Dorin Costras, que li suposava l'exclusió del
partit.
Ernest Gil assumia la direcció de l'equip en uns moments de màxima
tensió i, com a bon coneixedor de l'ofici que és, des d'aquest moment
fins a la finalització del partit, es van poder veure aturades
decisives del nostre porter Jordi Fernandez, dos gols antològics d'Andrei Iosep i opcions d'empat ben defensades per tot l'equip. I una victòria clau per assegurar l'opció de camp en el play-off al títol.
Classificació de la Divisió d'Honor
Comentaris