El CE Mataró, un club en crisi permanent

La guerra oberta entre el CE Mataró EF i l’antiga Societat Anònima Esportiva posa de manifest la crisi, gairebé permanent, en la qual viu el principal club de futbol de la ciutat. Com a mínim durant l’última dècada, la pau social és un concepte pràcticament desconegut pel Club Esportiu Mataró.  L’entitat futbolística més representativa de la ciutat competeix actualment a la Segona Divisió Catalana, i el seu sostre històric és la Segona Divisió B. Però la Tercera Divisió i les categories regionals han estat, per norma general, els marcs competitius del Mataró. Hi ha nombrosos exemples de pobles i ciutats que, amb menys pes específic i potencial que Mataró, tenen els seus equips competint a categories més altes. El CE Mataró mai ha accedit al futbol professional. Per què?

Mataró compta amb una quinzena de clubs i una base social forta en aquest sentit. El futbol és, amb diferència, l’esport més practicat a la ciutat. El futbol base del CE Mataró, però també el d’altres clubs, com el Juventus o el Cirera, tenen un reconeixement important. La proximitat amb Barcelona no serveix d’argument. Kiku Rimblas, un dels capitans del CE Mataró en la seva època daurada, apunta que “això és un handicap que s’ha convertit en excusa. És bo que vingui el Barça a buscar jugadors del Mataró. Tu has de ser conscient que això prestigia el futbol base del teu club i ser intel·ligent. Aquí vèiem Guillermo Amor (fins ara responsable del futbol base del Barça) com l’enemic que venia a robar-te jugadors, i això no pot ser.”

Caïnisme entre clubs
Jordi Rabassa, històric narrador dels partits del CE Mataró a la televisió i ràdio local, considera que “ens hem de comparar amb ciutat similars. Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet, tenen els seus equips competint a forquilles de categories més altes.” El Sabadell, per exemple, oscil·la de la 2a a la 3a Divisió. El periodista cita “el caïnisme entre els clubs de futbol de la ciutat.” La política de bona concòrdia “només es va recuperar durant la presidència d’Albert Gibert. El pacte entre Gonzalo i Torrejón (Fundació Privada Esportiva Mataró), per exemple, va ser l’abraçada de l’ós i va acabar amb la desaparició del Cerdanyola”, històricament el segon equip de la ciutat. Rabassa també apunta la manca de recolzament del teixit empresarial de Mataró; “No hi ha hagut mai cap empresa mataronina forta que hagi apostat pel Mataró” Finalment, Rabassa desautoritza aquells que es queixen d’una suposada manca de suport per part del govern local. “L’Ajuntament ha de tenir altres prioritats. En cas d’invertir, ha de ser en instal·lacions i esport base, però no pas per sustentar un equip professional o semi professional.”

També és d’aquesta opinió el regidor d’esports de l’anterior equip de govern, i signant del Pacte pel Futbol, Ivan Pera. Creu que “l’Ajuntament ha d’ajudar els clubs, però a nivell estructural. No s’ha de preocupar tant pel primer equip, sinó pel conjunt del club. A nivell d’instal·lacions, és on calen les inversions més fortes.”

Més base social
“El club ha d’aconseguir més base social” apunta l’actual regidor socialista, si vol aspirar a categories més altes. En relació al paper del consistori, Kiku Rimblas afegeix que l’Ajuntament hauria d’actuar “com a mediador dels problemes existents entre la directiva actual i l’antiga Societat Anònima Esportiva.” Rimblas té clar que la mediocritat i  “mala gestió de Paco Gonzalo ha conduït el club a la situació actual. La seva gestió ha estat desastrosa i de molt mala fe. Ha convertit el club en el seu cortijo particular per fer negoci.”

La mort d’Albert Gibert (president fins el desembre del 2013), marca que el Mataró no pugui anar més amunt. “Ell havia recuperat el consens, la bona relació amb els altres clubs de la ciutat. El Mataró tornava a ser un club, però després de la seva mort arriba un buit de poder, i ara torna a aparèixer Gonzalo. Semblava que havíem sortit d’un passat fosc i tenebrós, però ens hi tornem a endinsar.” Rabassa incideix en aquest punt remarcant que “Albert Gibert, i també Francesc Rimblas, tenien carisma i poder de consens. Van aglutinar gent i estaven fent una gran tasca. El Mataró ha tingut molta mala sort en aquest sentit.”