El Club Esportiu Mataró manté els sis punts de diferència al capdavant de la classificació i arrenca un full del calendari. Només resten quatre jornades pel final de la lliga i els mataronins certificaran l’ascens si guanyen dos d’aquests quatre partits, amb independència dels resultats del Mollet.
Aquest dissabte, Mataró i Mollet van fer els deures. El principal rival dels groc-i-negres en la lluita pel campionat va superar amb comoditat el Molletense (0-3) en el derbi de la ciutat vallesana. L’equip de Raúl Monroy, per la seva part, va haver de suar una mica més. La remuntada final al camp del Pubilla Casas no és, només, una bombona d’oxigen sinó, sobretot, la constatació que els mataronins deixen enrere la mala dinàmica de resultats malgrat la pressió d’un Mollet que arriba amb molta força al tram final.
El Pubilla Casas s’avançava exhibint màxima efectivitat. Un gol de Cristian Velarde en el minut 17 feia aparèixer els fantasmes que aquestes últimes setmanes posaven en entredit el lideratge del Mataró. Aquesta vegada, però, el conjunt de Raúl Monroy va poder reaccionar a temps.
En un exercici de paciència i personalitat, els mataronins van anar madurant el partit fins remuntar-lo en l’última mitja hora. Amador feia l’empat en el 64, deu minuts abans de viure la gran aparició de la tarda.
Samuel Bayón ja té 36 anys i una dilatada experiència en això del futbol. Un rodamón; Burgos, Deportivo Alavés, Badajoz, Llagostera o equips d’Itàlia i Eslovàquia. Deixem de citar-ne mitja dotzena per no convertir la crònica en una biografia del jugador… però ell, Samuel Bayón, va ser el gran protagonista del partit ara que ha tornat a casa més d’una dècada després. Saltava al camp a la segona part i, a un quart d’hora pel final, seria l’encarregat de fer l’1-2 que culminava la reacció mataronina.
Ja a les acaballes del partit, Muñoz faria el definitiu 1-3 per signar una victòria del Mataró que s’estava resistint durant les últimes setmanes. Ara, l’equip de Raúl Monroy necessita el 50% de punts en joc per poder celebrar la lliga i l’ascens a 1ª Catalana.
Comentaris