El CE Mataró suma un empat que no el treu de pobre

El CE Mataró segueix sense guanyar en la Primera Catalana. Al menys, això sí, ja marca a casa, un fet que per lògic que pugui semblar, feia set mesos que no es donava en partit oficial. Els mataronins no van estar bé i només van funcionar a batzegades. El matiner gol del Vilassar de Mar feia preveure una nova desfeta, però els de Joan Celdran segueixen sent, malgrat algunes limitacions, un equip difícil d’agenollar-se. L’empat va arribar en la primera part, evitant que la fatiga se sumés a l’ansietat pel resultat en contra. La segona part va ser, simplement, per oblidar després d’una nova demostració de la gran diferència del nivell futbolístic que hi ha entre la Tercera Divisió i la Primera Catalana.

El primer en avisar va ser l’equip groc-i-negre. Un xut llunyà i desviat en el minut tres semblava que havia de servir d’advertència, però només va ser un miratge. El Vilassar de Mar, que en el còmput global del matx va deixar clar que no acabarà gaire lluny dels mataronins en la classificació si no millora, va ser superior. Al minut 10’, Joan rebia una pilota llarga, entrava per la línia de fons i assistia al mig. Michael la va deixar passar i Vitalla rematava sol entrant des del segon pal. El gol podria haver enfonsat els groc-i-negres, que veien com els visitants combinaven a la frontal de l’àrea però no acabaven de rematar la feina. A deu minuts pel descans, Rafa guanyava l’esquena del seu rival i encarava el porter visitant. Amb l’interior va creuar l’esfèrica per fer l’1-1. Finalment, el públic del Municipal de Mataró sí recordava com es celebra un gol tot i fer temps sense estar-ne acostumat.

En la represa, el partit es va convertir en una demostració de voler i no poder. El Vilassar no va poder mantenir el ritme i el CE Mataró va seguir amb la seva tònica: força, empenta i poca cosa més. L’equip va millorar, però ho va fer enmig de l’empobriment evident d’un derbi bastant deslluït. El més destacat van ser dos penals, un a cada àrea, que van servir per recordar que els àrbitres també són pitjors a la Primera Catalana. El primer va ser un placatge entre dos defenses vilassarencs a una internada del davanter mataroní. L’altre va ser del porter local sobre Michael. El davanter visitant va rebre pena màxima, però tenia tantes ganes d’acabar a terra que l’àrbitre va amonestar-lo per fingir. Només un xut, tou i centrat, en tot el segon temps entre els tres pals resumeix el bagatge ofensiu dels dos conjunts en la represa.

D’aquesta manera, els mataronins segueixen sense guanyar i es troben en descens amb només dos punts dels quinze que s’han disputat. Penúltims, només hi ha per sota el Montcada, que ha sumat un empat en els cinc partits. La salvació, això sí, encara es troba ben a prop gràcies al gruix d’equips que no passen dels cinc punts.