El CE Mataró no pot amb la duresa de la Iberiana i la complicitat arbitral

“Atenció si us plau, en acabar el partit el CE Mataró oferirà castanyes a tots els assistents”. L’speaker del Municipal de Mataró feia aquest anunci a deu minuts pel final del matx entre els groc-i-negres i la Gimnasia Iberiana. Fina ironia, segurament sense voler, la d’aquest anunci. Tenint en compte que els jugadors visitants, si haguessin menjat castanyes en acabar el matx, estarien empatxats després de les que van repartir durant noranta minuts. L’excessiva duresa d’aquest equip, junt amb la complicitat d’un àrbitre que segurament no es va atrevir a xiular el que tocava, van desfer un CE Mataró superior però que només va poder empatar a u. Amb actituds com les d’ahir, pròpies de la selva del futbol territorial més baix de Catalunya, segurament l’Iberiana perd pocs punts a casa. I no per la seva qualitat, precisament.

El partit no va tenir gaire història. Futbolísticament parlant. El CE Mataró va portar el pes del matx durant els primers compassos. Un fora de joc dubtós va servir per anul·lar un gol als mataronins al poc de començar. Si el col·legiat principal va estar poruc amb els visitants, els àrbitres assistents tenien una molla sota el braç que els feia aixecar constantment el braç per assenyalar fores de joc inexistents. Poc després, una nova falta lateral de Manu no la va rematar ningú. I es va col·lar. 1-0. Van venir llavors els millors moments dels visitants, que van aproximar-se a l’àrea de Cuevas però sense concretar cap xut entre els tres pals. I poc futbol, tenint en compte les constants faltes dels visitants i les agressions que el col·legiat preferia no veure.

En la segona part, Xavier Puigvert va expulsar per doble amonestació a Cata en una falta al mig del camp. Tant rigorosa com la primera targeta groga. I el partit es va complicar encara més quan en una mala defensa dels mataronins en un córner, la Iberiana va empatar. Un jugador va rebre i xutar sol dins de l’àrea, i el rebot el va recollir Padilla, que tocava la primera pilota del partit (acabava d’entrar de refresc) per fer l’empat. Quedava mitja hora. Però els visitants van demostrar tenir tant poca idea futbolística i sí un doctorat en joc antiesportiu que per no ser, no van ser ni capaços d’aprofitar la superioritat numèrica. Que acabessin amb els onze jugadors sobre el terreny de joc només pot respondre a la voluntat arbitral de no rebre, també, castanyes iberianes.

I malgrat tot, els mataronins van poder endur-se un triomf que hauria dignificat el futbol català. I el futbol en general. Perquè tot i que l’equip no va fer un bon partit, hi anava. Ho intentava, queia i s’aixecava. No responia als insults que venien des de la banqueta visitant, des de la grada de part de jugadors no convocats dels visitants. Tampoc responien a les agressions. Recriminaven, però seguien jugant. Va haver-hi dos contracops. Un d’ells, el porter la va escopir a temps quan el davanter mataroní podria haver regatejat. L’altra va ser una vaselina d'Uri que va topar-se amb el travesser. El bagatge ofensiu dels visitants, pobre. Ja en tenien prou amb el seu joc al mig del camp.

Propera jornada
El CE Mataró puja un lloc en la classificació, però segueix en descens amb només cinc punts. És l’únic equip que no ha guanyat cap partit de lliga, però una victòria encara el faria sortir dels tres últims llocs. En la propera jornada, els de Toni Gomà visitaran l’Igualada i intentaran sumar per primer cop de tres en tres.