El CE Mataró goleja, suma tres jornades invicte i comença a somiar

El CE Mataró va superar la fase d’impotència ja fa temps. L’equip es troba en ple moment d’acceptació de la seva situació, i això ha suposat treure una càrrega de pressió sobre l’equip que només pot comportar beneficis. Les paraules de Miguel Ángel Tabares fa tres setmanes, després de golejar el Peralada, anaven en aquest sentit: pas a pas i partit a partit. Gaudir al camp, i complint l’objectiu principal: acabar la temporada. Però això va a més. Tres setmanes invicte i 7 de 9 punts. Aquest diumenge es va golejar al Tàrrega per 3-0. L’equip surt de l’últim lloc i es col·loca a vuit punts de la permanència. Una muntanya per escalar. Tot i que més muntanya eren els 14 que hi havia fa un mes. Els fitxatges funcionen, sobretot Jodar i Marcial, i la situació de no retorn sembla jugar a favor de l’equip. Hi ha temps, encara que sigui per morir dignament.

Per intensitat i ritme, el Tàrrega és un dels equips més perillosos que ha passat pel Municipal de Mataró. Però això no va ser suficient davant el CE Mataró. La primera mitja hora va ser de l’equip visitant, sobretot en possessió. Algunes ocasions, com una falta perillosa que va salvar Jodar o una doble oportunitat que el mateix porter va salvar dins l’àrea petita. Però tan certa és l’afirmació inicial com les dades dels visitants fora de casa: només han sumat sis punts en deu partits a domicili. I això també va quedar palès ahir diumenge. Sobre el minut 40, els mataronins aconseguien l’1-0. Marcial arrencava amb un eslàlom elegant des del cercle central. Tres rivals a terra i passada a l’espai que Marc Pérez, després de regatejar el porter, no desaprofitava per obrir el marcador. Es va arribar al descans amb mínim avantatge.

El partit estava a favor dels mataronins. Havia estat millor el Tàrrega, però tampoc havia fet mèrits per marxar amb avantatges decisius al marcador. En la represa, els visitants no van poder superar l’ordre dels de Tabares. Quan ho feien, a més, es topaven amb Jodar. El segon temps va mostrar un Tàrrega voluntariós. I poc més. Entre els mataronins destacava Marcial, que cada cop que recollia la pilota demostrava la seva classe. Pijuan va tenir dues ocasions clares pels visitants, amb xuts que van marxar fora. La més clara, però, va ser mèrit de Jodar. Passada a l’espai i u contra u de Pijuan. Aquest regateja al porter, que no acaba de desequilibrar-se i com un gates llença sobre la pilota quan el davanter anava a acabar la feina a porteria buida. A cinc minuts pel final, Cristian robava una pilota perillosa al mig del camp i muntava un contracop de tres contra u. Pilota a l’espai per Marcial. Conducció del mitja punta, centrada picadeta al punt de penal i el mateix Cristian sentenciava de xut creuat amb el 2-0. Encara hi hauria temps per una internada de Pol, amb penal inclòs i gol de Manu des dels 11 metres.

El públic va cantar i cridar el nom de l’equip, fet insòlit aquesta temporada. Els mataronins tenen la setmana vinent un derbi amb el Vilassar de Mar amb un punt dramàtic. Ambdós equips en descens i amb la necessitat de sumar. Un triomf dels de Tabares podria acostar la salvació a xifres molt més reals. Una derrota pot acabar d’enfonsar a qualsevol dels dos conjunts.