Dues plates mataronines en waterpolo femení. Foto: COE
Dues plates mataronines en waterpolo femení. Foto: COE

Dues plates i un diploma, bon paper de les mataronines als Jocs Olímpics de Tòquio

Raquel González millora places, Berta Ferreras és finalista mentre Marta Bach i Roser Tarragó tornen a ser subcampiones olímpiques 9 anys després

Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 que s’han fet l’estiu de 2021 ja són història. Aquest diumenge 8 d’agost s’ha apagat el peveter de l’edició i amb ell emprenen el camí de retorn a casa tots els esportistes que hi han participat. Es fan balanços, es mira el medaller per països, hi ha alegries i decepcions. I a Mataró el balanç de les esportistes pròpies és de notable alt: cinc olímpiques de la casa que se’n tornen de la capital del Japó amb dues medalles de plata (les del waterpolo femení) i un diploma olímpic per a Berta Ferreras. També és de nota el 14è lloc de la marxadora Raquel Gonzàlez.

Els Jocs de Tòquio seran recordats i significats històricament en clau mataronina. Des del gest de Gàlia Dvorak, de sortir a la cerimònia d’inauguració amb una Laia l’Arquera com a culminació de la campanya ‘De Mataró a Tòquio’ fins al penúltim dia de competició, quan la selecció de waterpolo femení, amb les dues mataronines i les jugadores del CN Mataró Anni Espar i Maria Elena Sánchez van topar altre cop amb els Estats Units com ja havia passat a Londres 2012. Nou anys després, altre cop dues medalles per Marta Bach i Roser Tarragó, dues plats, dos bocins d’argent per a la història de l’esport local. 

Gàlia Dvorak, a Tòquio. Foto: cedida

Gàlia Dvorak, a Tòquio. Foto: cedida

Gàlia Dvorak, récord de participacions i adéu siau d’entrada

La palista Gàlia Dvorak ha fet història a Tòquio en convertir-se en la primera esportista local de ser present a quatre edicions consecutives dels Jocs. Dvorak confiava que a Japó es trenqués la tradició però no va poder ser i altra vegada va perdre de bones a primeres el primer partit i deia adéu als Jocs. L’americana Liu Juan la va batre clarament.  Va tenir, això sí força presència a xarxes i als mitjans de compartir partides de tennis taula a la Vil·la Olímpica amb gent com Pau Gasol o Pedri. Li queda el record, el rècord de Jocs i l’experiència. 

waterpolo mascaretes

L'equip espanyol de waterpolo, amb representació mataronina. Foto: COE

Marta Bach i Roser Tarragó, subcampiones de nou

Nou anys després del desvetllament que va suposar la plata olímpica a Londres 2012, la selecció de waterpolo femení va calcar resultat a Tòquio, tornant a topar en una final impossible amb la totpoderosa selecció dels Estats Units. Bona part del grup, amb les mataronines Bach i Tarragó incloses, són les mateixes de nou anys enrere i tot i que van plorar de valent per la impotència i el mal partit fet a la final, han d’estar ben contentes (i la ciutat orgulloses) del torneig fet, de la medalla d’argent amb la que tornen de Tòquio i de tenir encara pàgines per escriure als llibres d’història del waterpolo estatal i l’esport mataroní.

berta ferreras

Berta Ferreras, en acció. Foto: COE

Berta Ferreras, en el retorn al mapa de la natació artística

La natació artística espanyola no tenia representació a la competició per equips des dels temps en què a l’esport se li deia sincronitzada. La mataronina Berta Ferreras és una de les fixes en un conjunt que va fer la feina, sobretot, en el pre-olímpic i que un cop a Tòquio ha permet tornar a posar el seu nom (i el de la feina que es fa al CAR de Sant Cugat) al mapa d’aquest esport. Al costat d’un mite com Ona Carbonell, Ferreras ha sumat i ha contribuït a una setena plaça que sembla lògica i conseqüent i que li permet el diploma olímpic com a estímul a la carrera que encara li queda.

Raquel Gonzàlez millora 6 llocs respecte Rio

La cinquena mataronina als Jocs era una dona que ho havia apostat tot a ser a Tòquio i que torna d’Àsia amb el diploma olímpic i una millora de 6 llocs respecte el precedent directe, als Jocs de Rio. La marxadora Raquel Gonzàlez va gaudir d’una gran carrera als 20 quilòmetres marxa, va estar al grup capdavanter durant els 10 primers quilòmetres i va saber patir per acabar 14a en una prova molt exigent per la calor i l’humitat del Japó. Un molt bon resultat, quedant a prop del diploma.

Del Maresme: la plata de Cucurella i el diploma de Trittel

La delegació maresmenca a Tòquio 2020 sumava sis esportistes més a les cinc mataronines. D’entre tots hi ha hagut una mica de tot: medalla, diploma, una de les millors actuacions dels Jocs i fins i tot decepcions notables. El futbolista d’Alella Marc Cucurella va competir fins la penúltima jornada, aportant quilòmetres de banda recorreguts amunt i avall a l’esquerra de la selecció espanyola de futbol. Tal era el seu desgast que era un canvi sovintejat. Va ser titular en tots els partits, inclosos la final que es va perdre amb el Brasil. Medalla de plata per ell.

El navegant Florian Trittel, del Balís, va estar a prop de les medalles però al final es va haver de conformar amb el diploma olímpic, en quedar sisè en Nacra 17 juntament amb Tara Pacheco.  La creu ha estat Sílvia Mas, molt lluny de medalles en classe 470.

Qui també s’endú diploma també és el base Ricky Rubio que ha estat el particular MVP de la selecció espanyola de bàsquet. Líder i gran referent, va fer un autèntic partidàs amb 38 punts contra els Estats Units a quarts. Mai ningú havia anotat tant ni amb la samarreta vermella ni contra el ‘Dream Team’. Encara een bàsquet, la maresmenca Sílvia Domínguez no pot estar contenta tot i caure també a quarts. La selecció va perdre opcions i fins i tot ha acabat amb el seleccionador destituït. 

Tampoc han estat uns bons Jocs per a la malgratenca Marina Gonzàlez, que va arribar a caure en un dels exercicis i va acabar amb 49.498 punts finals individuals. 

Anna Kiesenhofer

Anna Kiesenhofer, d'Arenys a l'or olímpic. Foto: Olympics

Un or “arenyenc”: una de les sorpreses dels Jocs

No és del Maresme però hi ha viscut durant cinc anys i sempre diu que li encantava. L’esport comarcal podria arribar a sentir com a pròpia una de les medalles d’or més sorprenents d’aquests Jocs Olímpics, el de l’austríaca Anna Kiesenhofer.  Amb 30 anys va guanyar contra tot pronòstic l’or de la prova en línia de ciclisme per davant de totes les favorites del pilot. Kiesenhofer havia viscut a Arenys de Mar, expressament escollint una població petita, en els seus temps d’estudiant a la UPC on va acabar amb matrícula d’honor el doctorat en matemàtica aplicada. La primera selecció per la que va competir, paradoxalment, va ser la catalana. Amb els colors d’Àustria i sense ser professional del tot, va guanyar un dels ors d’aquesta edició.

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive