De Sinera a la ciutat de l’amor

Les dependències del Club de Futbol Arenys encara conserven una fotografia d'un jove –encara més que avui- Cesc Fàbregas, vestit amb la samarreta verd-i-blanca del club, i amb un somriure d'orella a orella. “Sempre reia i tothom el recordava com un dels jugadors més actius; però ningú hagués dit que ara estaria a punt d'entrar en la porta de la història”, recorda Ramon Pasqual, un dels veterans del Club. De fet, una foto actual de Fàbregas –on se'l veu amb una llarga cabellera, seriós i la inconfusible samarreta roja dels gunners- sorprèn a tothom qui s'acosta fins el bar del camp de futbol Bernat Coll d'Arenys, un petit museu del jove crack arenyenc. “Qui sap quan torna a sortir algú de la seva talla? Això només passa un cop a la vida”, ens recorda sàviament el seu propietari.

Abans de començar a jugar de forma oficial, Cesc Fàbregas va tenir una infància no molt diferent que la resta de mortals: primers xuts al pati del col·legi de La Presentació, partits de futbol sala amb el seu pare com a entrenador, formació d'un equip de Futbol 7 i ingrés a un equip professional amb nou anys. “És increïble com poden canviar les coses amb tan poc temps; qui diria que aquell noi que ja destacava amb poc més de deu anys ara seria objecte de persecució de tots els mitjans”, reflexiona Joaquim Garcia, el primer entrenador que va tenir a Arenys. Els que el van veure jugar en el seu pas per l'Aleví arenyenc en destaquen la seva verticalitat, la visió de joc i, sobretot, el fet de disposar d'un joc complert. Segons Garcia: “Tenia sempre bones paraules per tothom i un gran companyerisme; de ben petit ja despuntava”.

Però, què ha portat a un arenyenc que fa tan sols vuit anys jugava a un camp de sorra fins a un dels estadis amb més història del futbol mundial? “Amb deu anys tenia unes qualitats que el feien diferent a la resta; la seva progressió era constant i espectacular”, opina Garcia. “Els pares estaven encantats amb el seu joc, i això que no era dels més corpulents!”, diu Pasqual.

Fàbregas va abandonar el club arenyenc amb 10 anys per jugar al Mataró, on va competir en l'Aleví A, sent encara de segona edat. Posteriorment, Rodolfo Borrell i Oriol Tort es van fixar amb ell i el van portar a Barcelona. Només tenia 11 anys. “El dia que el Barça ens va cridar ja va representar un xoc per tots; el que no sabíem és que algun dia la situació es tornaria a repetir”, explica Francesc Fàbregas, pare de Cesc i que sempre intenta estar al seu costat, conscient de les “dificultats del món del futbol”.

Molts interrogants planegen encara sobre el futur d'aquest jove d'Arenys de Mar, “cridat a fer història”, segons diuen alguns. “El futur? Que guanyi l'Arsenal i a celebrar-ho!”, diu Fàbregas pare. "Que disfruti! L'èxit de moment ja el té, que sàpiga moure's i no caigui mai en la relaxació", recomana el seu primer tècnic. Amb tot, entre rècords polvoritzats –Cesc és el jugador més jove que ha debutat i marcat a la Champions i el golejador més jove de la història del centenari Arsenal-, i rumors de possibles destinacions –“Madrid? Encara tinc cinc anys de contracte a l'Arsenal”. “Ara em compro un pis a Londres”, recorda el jove jugador dels gunners- Cesc Fàbregas és conscient que de Sinera a Sant Denis, a la ciutat de l'amor, només hi ha un camí: la Champions League.